Press Releases

Press Releases

16.01.2014 (IEEC)

Investigadors espanyols descobreixen el primer forat negre que orbita una estrella “baldufa”

La revista Nature publica avui el descobriment d’aquesta singular parella còsmica

      La teoria en predeia l’existència, però ningú n’havia pogut trobar fins ara. Utilitzant els telescopis Liverpool i Mercator de l’Observatori del Roque de los Muchachos (illa de La Palma, Canàries), un equip d’investigadors de diferents centres espanyols han localitzat el primer sistema binari conegut format per un forat negre i una estrella “baldufa” o de tipus Be. La revista Nature publica avui aquest descobriment científic.   Les estrelles Be són relativament abundants a l’Univers. Només a la nostra galàxia se’n coneixen més de vuitanta que formen sistemes binaris amb estrelles de neutrons. «La seva particularitat és l’elevada força centrífuga; giren sobre elles mateixes a una velocitat molt alta, propera al seu límit de ruptura, com si fossin baldufes còsmiques», explica Jorge Casares, investigador de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) i la Universitat de La Laguna (ULL), un dels descobridors i expert en forats negres de massa estel·lar (va obtenir la primera prova sòlida que existien el 1992). És el cas d’aquesta estrella, coneguda com a MWC 656, situada a la constel·lació del Llangardaix (Lacerta), a 8.500 anys llum de la Terra i la superfície de la qual gira a més d’un milió de quilòmetres per hora.   «Vam començar a estudiar l’estrella MWC 656 a partir de l’any 2010, quan es va detectar emissió transitòria de raigs gamma que semblava que provenia d’ella mateixa», assenyala Marc Ribó, de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICC/IEEC-UB). «No es va tornar a observar emissió gamma —afegeix—, però vam descobrir que formava part d’un sistema binari».   Una anàlisi detallada del seu espectre va permetre inferir les característiques de la seva companya. «Es tracta d’un cos amb una massa molt alta, entre 3,8 i 6,9 vegades la massa solar. Un objecte així, que no és visible i amb aquesta massa, només pot ser un forat negre, ja que cap estrella de neutrons és estable per sobre de tres masses solars», afirma Ignasi Ribas, investigador del CSIC a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC/IEEC).   El forat negre orbita l’estrella Be i s’alimenta de la matèria que aquesta va perdent. «La gran velocitat de rotació de l’estrella provoca que expulsi matèria a través d’un disc equatorial, la qual és atreta al seu torn pel forat negre, formant en caure un altre disc, anomenat disc d’acreció». «Estudiant l’emissió d’aquest disc —afegeix Ignacio Negueruela, investigador de la Universitat d’Alacant (UA)—, hem pogut analitzar el moviment del forat negre i deduir-ne la massa».   Els científics creuen que es tracta d’un membre proper d’una població oculta d’estrelles Be amb forats negres: «Pensem que aquests sistemes són molt més abundants però difícils de detectar, ja que els forats negres s’alimenten del gas expulsat per l’estrella Be de manera “silenciosa”, és a dir, sense emetre gaire radiació», remarca Casares. Els experts esperen poder confirmar aquest fet amb la detecció d’altres sistemes en la Via Làctia i en galàxies properes amb telescopis de més diàmetre, com el Gran Telescopi Canarias (GTC).   Juntament amb Jorge Casares, Ignacio Negueruela, Marc Ribó i Ignasi Ribas, també han participat en la recerca Josep Maria Paredes, de l’ICC, i Artemio Herrero i Sergio Simón, tots dos científics de l’IAC i la ULL. Els investigadors de l’ICC i l’ICE també són membres de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).     Forats negres, un desafiament continu   La detecció dels forats negres sempre ha representat un desafiament, des de la seva formulació teòrica, al segle XVIII. Com que no es veuen —la seva gran força gravitatòria impedeix que la llum pugui escapar del seu interior—, els telescopis no els poden detectar. No obstant això, en determinats moments, alguns forats negres poden produir radiació d’alta energia al seu entorn, de manera que es poden localitzar amb satèl·lits de raigs X. És el cas dels forats negres actius, que s’alimenten de matèria que obtenen d’un objecte proper. Si es detecta emissió violenta de raigs X procedent d’un lloc en el qual no sembla que hi hagi res, és possible que allí s’hi «amagui» un forat negre.   Gràcies a aquest mètode, en els darrers cinquanta anys s’han descobert cinquanta-cinc candidats a forats negres. D’aquests, n’hi ha disset dels quals es té el que els astrònoms anomenen «confirmació dinàmica». És a dir, s’ha localitzat l’estrella que els alimenta i això ha permès mesurar la massa de l’objecte invisible al volant del qual giren. Si la massa és superior a tres vegades la massa del Sol, es considera provat que és un forat negre.   En canvi, els forats negres «dorments» —com el que els investigadors han localitzat al voltant de l’estrella MWC 656— presenten més problemes: «L’emissió de raigs X és quasi inexistent, motiu pel qual resulta molt difícil que captin la nostra atenció», reconeix Casares. De fet, els investigadors creuen que hi ha milers de sistemes binaris amb forats negres distribuïts per la Via Làctia, alguns d’ells també amb estrelles companyes de tipus Be.     Article   J. Casares, I. Negueruela, M. Ribó, I. Ribas, J. M. Paredes, A. Herrero, S. Simón Díaz. «A Be-type star with a black-hole companion». Nature, gener de 2014. DOI: 10.1038/nature12916   Contactes dels investigadors:   Jorge Casares (IAC-ULL): (jorge.casares@iac.es) 922 605 258 Ignacio Negueruela(UA):  (ignacio.negueruela@ua.es) 965 903 400, ext. 1152 Marc Ribó(ICC/IEEC-UB): (mribo@ub.edu) 934 034 986 Ignasi Ribas (ICE-CSIC/IEEC): (iribas@ice.cat) 935 814 371 Josep M. Paredes (ICC/ IEEC-UB): (jmparedes@ub.edu): 934 021 130 Artemio Herrero (IAC-ULL): (ahd@iac.es) 922 605 317 Sergio Simón (IAC-ULL): (ssimon@iac.es) 922 605 391