Press Releases

Press Releases

02.12.2013 (IEEC)

ESA decideix els conceptes de les properes Missions Grans (Large Missions)

L'Univers Gravitacional serà un dels dos temes científics que seran explorats per les dues properes grans missions (classe L) de l'Agència Espacial Europea (ESA). Així ha estat decidit avui pel Comitè del Programa Científic de l'ESA (SPC). La missió suggerida per sondejar L'Univers Gravitacional és l'Antena Espacial de Interferometria Làser evolucionada (eLISA). Amb ella s'estudiarà l'univers d'una manera única –totalment diferent a la de qualsevol altre observatori espacial– mitjançant la detecció d'Ones Gravitacionals. Les observacions de les Ones Gravitacionals a l'Espai respondran a preguntes científiques clau sobre l'astrofísica de l'albada còsmica i sobre la física i l'evolució de l'Univers. D'acord amb la decisió de l'ESA, eLISA serà la tercera missió de la classe L, seguint JUICE i a Athena+.   “Estem molt contents amb aquesta decisió. Ens proporcionarà oportunitats de realitzar investigacions revolucionàries en astrofísica i física fonamental”, afirma Karsten Danzmann, portaveu designat d'eLISA, director de l'Institut Max Planck de Física Gravitacional (Institut Albert Einstein/AEI) i professor a la Universitat Leibniz de Hannover, Alemanya. “Començarem de forma immediata a optimitzar les tecnologies que ja estan sent desenvolupades per eLISA. Aquestes tecnologies clau per eLISA tindran la seva primera prova a l'espai amb el llançament de la missió de l'ESA LISA Pathfinder (LPF) al 2015”, apunta Danzmann.   L'observació de les Ones Gravitacionals a l'Espai ens proporcionarà una visió profunda i de gran abast sobre els fonaments de la gravetat i sobre la teoria d'Einstein, que va predir l'existència d'aquestes ones el 1916. Un observatori d'Ones Gravitacionals a l'Espai ens mostrarà els capítols ocults de la història de l'Univers, escoltant les ones produïdes pels forats negres primigenis, per milers d'estels binaris i, probablement, per la mateixa Gran Explosió (Big Bang). La possibilitat de veure com s'estiren les ones procedents dels forats negres primigenis a mesura que avancen cap a nosaltres per l'Univers en expansió permetria l'observatori estudiar, inclús, la misteriosa Energia Fosca.   La missió eLISA que s'ha proposat està dissenyada per ser complementària als observatoris d'Ones Gravitacionals terrestres existents i als previstos pel futur. Els observatoris d'Ones Gravitacionals, tant els terrestres com els espacials, busquen les ondulacions en el teixit de l’espai-temps produïdes pels esdeveniments més violents de l'Univers, com la fusió de forats negres. Les Ones Gravitacionals transporten informació sobre els fenòmens que les van originar i sobre la natura de la gravetat, que no es poden obtenir mitjançant l'ús d'altres eines astronòmiques.

 
  Antecedents   L'Univers Gravitacional L'últim segle ha estat testimoni de grans avenços en la nostra comprensió de l'Univers. Sabem els cicles de la vida dels estels, l'estructura de les galàxies, els restos de la Gran Explosió, i tenim un coneixement general de com evoluciona l'Univers. Hem arribat molt lluny fent servir la radiació electromagnètica com la nostra eina per observar l'Univers. No obstant, la gravetat és el motor darrere de molts dels processos a l'Univers, i gran part de la seva acció és fosca – no emetent cap radiació electromagnètica en absolut. Obrir una finestra gravitacional cap a l'Univers ens permetrà anar més lluny que amb qualsevol altre alternativa. La gravetat té el seu propi missatger: Les Ones Gravitacionals, ondulacions al teixit de l'espai-temps. Viatgen essencialment inalterades i ens permeten fer un cop d'ull a la formació dels primers forats negres (llavors dels supermassius que contemplem avui dia), arribant a explorar fins a desplaçaments cap al vermell tan grans com  z ~ 20, abans de la època de la reionització còsmica. Mesuraments exquisits i sense precedents de les masses i rotacions pròpies dels forats negres faran possible rastrejar la història dels forats negres en totes les etapes de la evolució de les galàxies, i al mateix temps, posar límits a qualsevol desviació respecte de la mètrica de Kerr de la Relativitat General. La missió eLISA serà la primera que estudiarà l'Univers sencer mitjançant les Ones Gravitacionals. Serà un monitor de tot el cel, i oferirà una àmplia visió d'un cosmos dinàmic, fent servir les Ones Gravitacionals com el nou i únic missatger per donar a conèixer l'Univers Gravitacional. Ens proporcionarà la visió més propera que mai hem tingut dels primers processos a energies de l'ordre del TeV, tenint fonts garantides com els sistemes binaris de verificació a la Via Làctia, i es podrà sondejar tot l'Univers, des de les escales més petites al voltant de singularitats i forats negres, fins les dimensions cosmològiques.     El procés de selecció per a les properes grans missions de l' ESA, va començar al Març del 2013, amb una convocatòria de propostes lliures. Es van presentar més de 30, cobrint una àmplia gama de temes de Ciències de l'Espai. 22 projectes van ser presentats al setembre del 2013 davant la Comissió Sènior d'Estudis de l' ESA (SSC) i la comunitat científica en general. Acte seguit el SSC, presidit per la Dra. Catherine Cesarsky, va assessorar al director de l' ESA de Ciència i Exploració Robòtica, Dr. Álvaro Giménez, en la selecció dels temes científics per L2 i L3. Com a conclusió a aquest procés, els temes científics per les missions de L2 i L3 han sigut seleccionats pel Comitè del Programa Científic de l' ESA (SPC).     Els propers passos Un gran pas cap a l'exploració de l'Univers Gravitacional serà el llançament de LISA Pathfinder al 2015, i l'assaig a l'Espai de les tecnologies clau per eLISA. Entre 2014 i 2020, la tecnologia per eLISA serà optimitzada, seguit de la selecció final de la missió i del compromís dels socis internacionals. Al 2024 s'iniciarà el desenvolupament industrial, essent la càrrega útil subministrada pel consorci europeu, el qual també ha proporcionat el maquinari de vol per LISA Pathfinder. El llançament d'eLISA està previst pel 2034.