Recerca

Missions Espacials

GAIA

Project Homepage
http://gaia.am.ub.es/

Ciència


Gaia és la missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) que té com a objectiu determinar les posicions, distàncies, moviments i característiques físiques de més de mil milions d'estrelles de la nostra galàxia, amb una precisió sense precedents. Aquestes dades proporcionaran un mapa 3D i dinàmic de la galàxia. El propòsit científic principal de la missió és proveir les claus sobre com es va formar i evoluciona la nostra galàxia. A més a més, altres objectius científics inclouen:

  • La detecció i classificació orbital de desenes de milers de sistemes planetaris extrasolars

  • Un cartogrfiat dels objectes que van des d'un gran nombre de cossos menors del Sistema Solar a galàxies a l'Univers proper.

  • Un nombre de noves i rigoroses proves sobre la relativitat general i la cosmologia.






Instrument


Gaia és una missió emblemàtica, tant per la seva capacitat de revolucionar o condicionar l’astrofísica de les properes dècades, gràcies a la precisió extrema de les seves observacions astromètriques, com pel desafiament tecnològic que ha suposat. Gaia és, a més a més, el màxim exponent d’una tecnologia que ha col·locat a Europa com a líder absolut en el camp de l’astrometria de l'espai.

Gaia du a terme un cens astronòmic de mil milions d'estrelles, cosa que permetrà als astrònoms construir el mapa tridimensional dels objectes celestes de la nostra galàxia més precís fins ara. La càrrega útil consisteix en:

  • Un telescopi doble, amb una estructura comuna i un pla focal comú que recull les observacions astromètriques, fotomètriques i espectroscòpiques.

  • Una estructura ultra-estable de carbur de silici (SiC) com a suport dels miralls, instruments i pla focal.

  • Un gran pla focal comú amb una xarxa de 106 CCDs, el més gran enviat mai a l'espai.






Localització


Gaia es va llançar amb èxit el 19 de desembre de 2013 des de la Guaiana Francesa i es troba a una distància d’1,5 milions de quilòmetres de la Terra en direcció oposada al Sol. Aquesta ubicació especial, coneguda com al punt de Lagrange L2, segueix la trajectòria de la Terra a mesura que orbita el Sol.

L2 ofereix un ambient tèrmic estable i uns nivells moderats de radiació, a la vegada que proporciona una visió clara de l'Univers perquè el Sol, la Terra i la Lluna estan sempre fora dels camps de visió dels instruments a bord de Gaia. Es preveu que la sonda espacial tingui una vida útil de cinc anys.




Contribució de l'IEEC


L’experiència del grup de la Universitat de Barcelona (ICCUB-IEEC) en el sector espacial començà amb el satèl·lit Hipparcos (1989-1993, la primera missió astromètrica de l’ESA), i ha contribuït des del principi i de forma significativa a la missió Gaia: ha col·laborat tant en la concepció i disseny del instrument com en el processat i simulació de dades de la missió. L'equip lidera també el grup de treball encarregat de la creació, gestió i divulgació del catàleg final de Gaia.

En la fase actual d’operacions, el grup contribueix a l’anàlisi de les observacions que diàriament realitza el satèl·lit, participa en l’estudi fotomètric de les estrelles i, amb el suport del supercomputador Marenostrum, gestiona i analitza bilions d'observacions en la cadena de reducció junt amb altres cinc centres de dades europeus.

El grup ha participat en la creació i implementació d'un sistema de compressió de dades optimitzat a bord de la sonda espacial per a la maximització de la transferència de dades a la Terra. S'han obtingut resultats excel·lents, on la compressió de les dades és d’un factor de 2,5 de mitjana, pel que requereix menys del 10% del processador a bord de Gaia. Aquest resultat és una fita important en els sistemes de compressió de dades per a satèl·lits científics.

Més informació