Notícies

Directori de Notícies

22.01.2018 (IEEC)

La missió LISA passa amb èxit l’examen i comença la següent etapa de desenvolupament

Abans que una missió de l’ESA arribi a la plataforma de llançament, ha de passar per diversos procediments d’aprovació que asseguren que la missió està llesta. El futur observatori d’ones gravitacionals espacial, l’Antena Espacial d’Interferometria Làser (LISA, en les seves sigles en anglès), ha aprovat recentment el examen sobre la definició de missió (Mission Definition Review, MDR) amb tots els honors.


L’objectiu del MDR és revisar i confirmar que



  • El disseny actual de la missió LISA és factible i adequat,

  • els requeriments de la missió compleixen els requeriments científics de LISA,

  • els requeriments han assolit un estat de maduresa  i són adequats per la fase actual,

  • els desenvolupaments tecnològics són adequats per la fase actual, i

  • les interfícies entre les naus espacials, carrega útil, el segment terrestre i el llançador estan ben definides.


“Estic molt satisfet de que LISA hagi aprovat l’avaluació tan bé. Ara ens encaminem a la següent fase. 2018 s’omplirà amb nous exàmens, investigacions i desenvolupaments tecnològics. És genial veure que LISA avança tant”, diu el Prof. Dr. Karsten Danzmann, director de l’Institut Max Planck de Física Gravitacional (Institut Albert Einstein), director de l’Institut de Física Gravitacional de la Universitat Leibniz de Hannover i líder del Consorci de LISA.


El llançament de LISA a l’espai està programat per 2034 com a missió de l’Agència Espacial Europea (ESA). Molts estats membres de l’ESA donen el seu suport a LISA, així com també la NASA i molts científics que treballen junts als dos costats de l’Atlàntic.


LISA consistirà en tres satèl·lits que formen un triangle equilàter amb un costat de 2,5 milions de quilòmetres de llargada aproximadament. Les ones gravitacionals que passen per la constel·lació canvien aquestes distàncies en una fracció del diàmetre d’un àtom. Les tecnologies clau de LISA es van demostrar amb èxit amb la missió LISA Pathfinder de l’ESA, que funcionava des de finals de 2015 fins a mitjans de 2017.


LISA detectarà ones gravitacionals de baixa freqüència amb períodes d’oscil·lació que varien entre 10 segons i més de mig dia, i que no es poden detectar amb detectors a la terra. Aquestes ones són emeses per esdeveniments com la fusió als centres de galàxies de forats negres supermassius amb milions de vegades la massa del nostre Sol, els moviments orbitals de desenes de milers d’estrelles binàries a la nostre galàxia, i possiblement per fonts exòtiques com per exemple les cordes còsmiques.


El Grup d’Astronomia Gravitacional – LISA de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC) i del Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) ha liderat la contribució espanyola a la missió precursora LISA Pathfinder, el subsistema de Dades i Diagnòstics (DDS), i actualment lidera els desenvolupaments cap a la missió LISA.  Miquel Nofrarias, membre del grup i de l’Equip de l’Instrument de LISA, diu: “Fa sis mesos vàrem finalitzar la missió precursora LISA Pathfinder amb la que hem posat a prova la tecnologia de detecció d’ones gravitacionals a l’espai. Els resultats ens permeten consolidar el disseny del futur observatori LISA i accelerar-ne el desenvolupament”.  Carlos F. Sopuerta, també membre del grup i del comitè executiu del consorci de LISA diu: “LISA està avançant molt bé i tot indica que complirà amb les  grans expectatives que tenim”.