Notícies

Directori de Notícies

04.12.2015 (IEEC)

L’Observatori Astronòmic del Montsec de l’IEEC permet reconstruir la trajectòria de la ‘bola de foc Mataró’ del passat dissabte 28 de novembre


  • La “gran bola de foc Mataró” era una roca de diàmetre no gaire inferior a un metre i va entrar a l’atmosfera davant de la costa del Maresme

  • La velocitat de 54.000 km/h indica que procedia del cinturó d’asteroides

  • Oferim noves imatges i vídeos


Dissabte passat, 28 de novembre, a les 20h07m08s hora local, una roca interplanetària va entrar a l’atmosfera sobre la zona de Barcelona i va crear una bola de foc molt més lluminosa que la Lluna plena que va poder ser observada des de bona part de la península.


El fenomen va ser enregistrat per la càmera CCD de tot el cel de l’Observatori Astronòmic del Montsec (IEEC), per altres estacions de vídeo-detecció de la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits (SPMN) i alguns astrònoms amateurs. Ara, l’anàlisi de totes aquestes imatges ha permès reconstruir la trajectòria i l’òrbita, i determinar algunes característiques.


La bola de foc Mataró (SPMN281115) enregistrada en la imatge de tot el cel de la càmera CCD de l’Observatori Astronòmic del Montsec (IEEC).

La bola de foc Mataró (SPMN281115) enregistrada en la imatge de tot el cel de la càmera CCD de l’Observatori Astronòmic del Montsec (IEEC).


La gran bola de foc Mataró (SPMN281115)


La roca era d’un diàmetre no gaire inferior a un metre i va començar a produir llum a una alçada de 100 km sobre el mar, davant de la costa del Maresme. Un segon més tard, la bola es va anar fragmentant. Josep Maria Trigo, investigador principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), explica que “les primeres fragmentacions van tenir lloc a gran alçada, a 80 i 70 km sobre el nivell del mar, quan sobrevolava el municipi de Mataró”. La bola de foc SPMN28115, que els científics han anomenat ‘gran bola de foc Mataró’, va baixar fins a 60 km d’alçada abans d’extingir-se. Una part del material es va dipositar a la mesosfera en forma de pols.


Reconstrucció en 3D de la trajectòria a l’atmosfera de la bola de foc Mataró. La fletxa vermella representa la trajectòria en altura. La línia negra és la projecció d’aquesta trajectòria sobre el terra, i passa per sobre de Mataró (M. Martínez-Jiménez/J.M. Trigo/IEEC-CSIC).

Reconstrucció en 3D de la trajectòria a l’atmosfera de la bola de foc Mataró. La fletxa vermella representa la trajectòria en altura. La línia negra és la projecció d’aquesta trajectòria sobre el terra, i passa per sobre de Mataró (M. Martínez-Jiménez/J.M. Trigo/IEEC-CSIC).


“Les observacions ens indiquen que el meteoroide tenia una velocitat de 54.000 km/h, cosa que indica que procedia del cinturó d’asteroides, i estava composat per un material molt fràgil, possiblement similar a les condrites carbonàcies (un tipus de meteorits rics en matèria orgànica que procedeixen d’asteroides primitius o de cometes, i que serien els primers materials agregats al voltant del Sol fa 5.565 milions d’anys, a partir dels quals es van formar els planetes terrestres desenes de milions d’anys més tard). L’emissió de pols fina incandescent d’aquesta bola de foc va generar una estela persistent durant una desena de segons en la primera part de la trajectòria lluminosa”, segons el Dr. Trigo. “La reconstrucció de la trajectòria ens permet afirmar que no va produir meteorits ja que es va desintegrar a molta alçada”.


Observació de gran importància


Registrar aquestes boles de foc és molt important per tal d’estudiar la capacitat de l’atmosfera com a escut natural, obtenir propietats físiques de les roques o determinar-ne l’òrbita. “Per la dificultat d’enregistrar-les durant la breu fase de bola de foc, que dura només uns segons, de moment només s’ha pogut reconstruir l’òrbita d’una vintena de meteorits”, afirma Josep Maria Trigo.


La participació d’astrònoms amateurs és fonamental en aquestes observacions. De fet, alguns dels vídeos més espectaculars d’aquesta bola de foc provenen de tres estacions de videodetecció operades per ells: Pep Pujols, de l’Agrupació Astronòmica d’Osona, des de Folgueroles; Josep M. Petit, de l’Agrupació Astronòmica de Girona, des de Sant Antoni de Calonge; i José A. De los Reyes i Sensi Pastor des del  Observatori Arroyo (Z78), a Cehegín (Múrcia), a més de 500 km de distància. Un altre amateur, Agustí Descarrega, va aconseguir fer per casualitat una astrofotografia de la bola de foc des de la desembocadura de l’Ebre. 


La bola de foc Mataró (SPMN281115) enregistrada per l’estació de videodetecció de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC) al Montseny (J.M. Trigo/IEEC-CSIC)



Desintegració i fragmentació del bòlid Mataró (SPMN281115) segons el registre fet per Pep Pujols de l’Agrupació Astronòmica d’Osona, des de Folgueroles.



La bola de foc Mataró (SPMN281115) enregistrada per Josep M. Petit, de l’Agrupació Astronòmica de Girona, des de Sant Antoni de Calonge.


La càmera de tot el cel de l’OAdM


L’enregistrament des de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) de l’IEEC va ser possible gràcies a una càmera digital que enregistra tot el cel que funciona totes les nits de l’any i està destinada, precisament, a detectar bòlids i altres fenòmens celestes inesperats.  Aquesta càmera CCD hipersensible consta d’un objectiu ull de peix que permet monitoritzar el cel nocturn i detectar bòlids meteòrics fins a una distància propera als 700 km, de manera que cobreix tot el nord-est peninsular. La infraestructura s’opera de manera remota des de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), on s’està “implementat un sistema d’identificació de bòlids que, unit a l’accés instantani en línia a les imatges, permet explicar gairebé a l’instant la natura d’aquests impressionants fenòmens celestes”, segons explica Josep Sanz, enginyer informàtic de l’IEEC.


Les observacions d’aquesta càmera s’emmarquen dins la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits (SPMN), que fa dues dècades que explica de manera científica els fenòmens lluminosos produïts per l’entrada de roques procedents de llunyans racons del Sistema Solar i, a vegades, per la reentrada de ferralla espacial. Des de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), en col·laboració amb altres grups de recerca, es manté un llistat actualitzat dels bòlids que sobrevolen la Península Ibèrica.


L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM)


L’Observatori Astronòmic del Montsec és una infraestructura científica gestionada per l’IEEC i es troba ubicat a 1.570 metres d’alçada a la serra del Montsec, 50 km al nord de la ciutat de Lleida i a tocar del municipi d’Àger, en ple Prepirineu català. Aquesta zona està reconeguda com una de les més indicades del continent europeu per a l’observació astronòmica gràcies a la combinació dels seus condicionants meteorològics i l’escassa afectació de la contaminació lumínica. És, sens dubte, un cel excepcional. A més de la càmera CCD de tot el cel, alberga també diversos telescopis i instrumentació científica.