Notícies

Directori de Notícies

25.01.2017 (IEEC)

Objectiu: desviar asteroides per evitar que impactin contra la Terra


  • Han analitzat els materials que composen la majoria dels asteroides propers a la Terra

  • La investigació ha estudiat el meteorit Txeliàbinsk, que va caure a Rússia l’any 2013

  • El treball s’ha publicat a ‘The Astrophysical Journal’


Un estudi internacional dirigit per investigadors de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC) aporta informació sobre els efectes que tindria l’impacte d’un projectil sobre un asteroide. L’objectiu del projecte és esbrinar com es podria desviar un asteroide perquè no arribi a impactar contra la Terra. La investigació, publicada a la revista The Astrophysical Journal, se centra en l’estudi de l’asteroide Txelyàbinsk, que va explotar el 2013 sobre cel rus després de travessar l’atmosfera.


La probabilitat que un asteroide de mida quilomètrica provoqui conseqüències devastadores després d’impactar amb la Terra, és estadísticament petita. El que sí és més freqüent, és que arribin a la atmosfera terrestre objectes de poques desenes de metres que es descobreixen contínuament.


Segons els resultats d’aquest estudi, la composició, l’estructura interna, la densitat i altres propietats físiques de l’asteroide són “fonamentals per determinar l’èxit d’una missió en la qual es llançaria un projectil cinètic per desviar l’òrbita d’un asteroide perillós”.


AD1731


El meteorit de Txeliàbinsk, al detall (JOAN COSTA)


El 15 de febrer de 2013, un asteroide d’aproximadament 18 metres de diàmetre va explotar sobre la localitat russa de Txelyàbinsk creant milers de meteorits que van caure a terra. La fragmentació d’aquest objecte en l’atmosfera va exemplificar que la Terra actua com un eficient escut, encara que més de mil meteorits amb una massa total superior a una tona van aconseguir tocar terra. Tot i ser un asteroide petit, l’ona de xoc que va produir en penetrar a l’atmosfera a velocitat hipersònica va causar centenars de ferits i grans danys materials.


“L’estudi de la composició química i mineralògica del meteorit Chelyabinsk ens permet conèixer detalls fonamentals sobre la importància dels processos de compactació per col·lisions que han patit els asteroides propers a la Terra. Els resultats d’aquest treball són molt rellevants per a una possible missió en què es vulgui desviar de manera eficient un asteroide proper a la Terra”, assenyala l’investigador del CSIC Josep Maria Trigo, de l’Institut de Ciències de l’Espai (centre mixt del CSIC i de l’ Institut d’Estudis Espacials de Catalunya).


Per aquest motiu, el nou estudi ha obtingut de manera rigorosa i sistemàtica les propietats dels materials que formen l’asteroide; en particular, la duresa, l’elasticitat i la resistència a la fractura podrien ser determinants perquè l’impacte d’un projectil cinètic aconseguís desviar l’òrbita d’aquest objecte.


Els experiments


El meteorit Txelyàbinsk és d’una classe coneguda com les condrites ordinàries. Els investigadors el van escollir ja que pot considerar-se representatiu dels materials formatius de la majoria d’asteroides potencialment perillosos. Els asteroides que amenacen la Terra han sofert gran quantitat de col·lisions abans d’arribar el nostre planeta i, per això, els seus minerals apareixen xocats i incrementen la seva consistència.


AD1748


Els investigadors Carles Moyano i Josep Maria Trigo, treballant amb el microscopi


Aquests experiments han estat realitzats mitjançant un instrument conegut com nanoindentador. Consta d’un petit pistó acabat en un cap de diamant que realitza una pressió predefinida i genera petites osques en el material, alhora que mesura tant la profunditat aconseguida com la recuperació plàstica del material. Per això, resulta possible determinar paràmetres claus com la resistència a la fractura, la duresa, la recuperació elàstica o el mòdul de Young. Tal com explica l’investigador Carles Moyano: “Com les condrites ordinàries són roques bastant complexes i heterogènies, formades per minerals amb propietats diferents i que mostren graus de xoc variables en aquesta classe de meteorits, cal un estudi exhaustiu que en el nostre cas ha requerit prop de dos anys de treball “.


Les mesures de les propietats mecàniques de Txelyàbinsk es van realitzar al laboratori de nanoindentació que dirigeix ​​l’investigador ICREA Jordi Sort, de la Universitat Autònoma de Barcelona. En l’estudi també han participat diversos experts europeus involucrats de la missió Asteroid Impact Mission proposada a l’Agència Espacial Europea. Possiblement gràcies a la realització d’aquests experiments, pioners en meteorits, ens trobem més a prop d’afrontar amb èxit una futura trobada amb asteroides.


Carles E. Moyano-Cambero, Eva Pellicer, Josep M. Trigo-Rodríguez1, Iwan P. Williams, Jürgen Blum, Patrick Michel, Michael Küppers, Marina Martínez-Jiménez, Ivan Lloro, Jordi Sort. Nanoindenting the Chelyabinsk meteorite to learn about impact effects in asteroids. The Astrophysical Journal.  DOI:10.3847/1538-4357/835/2/157.