[et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” background_image=”https:\/\/www.ieec.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/slider-comunicacio.jpg” max_height=”130px” custom_padding=”0px||0px||false|false” da_disable_devices=”off|off|off” global_colors_info=”{}” da_is_popup=”off” da_exit_intent=”off” da_has_close=”on” da_alt_close=”off” da_dark_close=”off” da_not_modal=”on” da_is_singular=”off” da_with_loader=”off” da_has_shadow=”on”][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_padding=”24px||11px|||” da_disable_devices=”off|off|off” global_colors_info=”{}” da_is_popup=”off” da_exit_intent=”off” da_has_close=”on” da_alt_close=”off” da_dark_close=”off” da_not_modal=”on” da_is_singular=”off” da_with_loader=”off” da_has_shadow=”on”][et_pb_row _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_padding=”||||false|false” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_text admin_label=”Unitats de recerca” _builder_version=”4.16″ _dynamic_attributes=”content” _module_preset=”default” text_font=”|700||on|||||” text_font_size=”16px” header_font=”|700|||||||” custom_margin=”||10px||false|false” header_font_size_tablet=”28px” header_font_size_phone=”26px” header_font_size_last_edited=”on|phone” global_colors_info=”{}”]@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoiY3VzdG9tX21ldGFfb3JnYW5pemFjaW9uZXMiLCJzZXR0aW5ncyI6eyJiZWZvcmUiOiIiLCJhZnRlciI6IiIsImVuYWJsZV9odG1sIjoib2ZmIn19@[\/et_pb_text][et_pb_post_title author=”off” categories=”off” comments=”off” featured_image=”off” admin_label=”T\u00edtol i data” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” title_font=”Cairo|300|||||||” title_font_size=”40px” meta_font=”||on||||||” meta_font_size=”16px” title_font_size_tablet=”35px” title_font_size_phone=”30px” title_font_size_last_edited=”on|desktop” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_post_title][et_pb_text admin_label=”Subt\u00edtols” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” text_font=”Source Sans Pro||on||||||” text_font_size=”24px” text_line_height=”1.1em” text_font_size_tablet=”22px” text_font_size_phone=”20px” text_font_size_last_edited=”on|phone” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”1_2,1_2″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”1_2″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_post_title title=”off” meta=”off” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_margin=”||0px||false|false” border_width_top=”10px” border_color_top=”#406fda” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_post_title][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” text_font=”||||||||” text_font_size=”15px” text_line_height=”1.1em” background_color=”rgba(64,111,218,0.15)” custom_margin=”0px||||false|false” custom_padding=”30px|20px|30px|20px|true|true” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
Llegenda:<\/strong> DESI ha creat el mapa tridimensional m\u00e9s gran del nostre univers fins avui. La Terra \u00e9s al centre d’aquesta secci\u00f3 prima del mapa complet. A la secci\u00f3 ampliada, \u00e9s f\u00e0cil veure l’estructura subjacent de la mat\u00e8ria al nostre univers. [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_2″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” link_font=”|700|||on||||” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Amb 5.000 robots petits instal\u00b7lats en un telescopi, des del cim d’una muntanya a Arizona (EUA), \u00e9s possible observar 11.000 milions d’anys cap al passat. La llum d’objectes extremament llunyans est\u00e0 arribant ara a l’Instrument Espectrosc\u00f2pic de l’Energia Fosca (<\/span>DESI<\/span><\/a>, per <\/span>Dark Energy Spectroscopic Instrument<\/span><\/i>, en angl\u00e8s), un projecte liderat pel <\/span>Lawrence Berkeley National Laboratory<\/span><\/a> (LBNL), que ens permet cartografiar l’univers quan era jove i seguir el seu creixement fins al que observem avui dia. Entendre com l\u2019univers ha evolucionat est\u00e0 directament relacionat amb com acabar\u00e0, i amb un dels misteris m\u00e9s grans de la f\u00edsica: l’energia fosca, el misteri\u00f3s component que fa que l’univers s’expandeixi cada cop m\u00e9s de pressa.<\/span><\/p>\n Per estudiar els efectes de l’energia fosca en els darrers 11.000 milions d’anys, DESI ha creat el mapa en 3D del cosmos m\u00e9s gran mai constru\u00eft, amb les mesures m\u00e9s precises fins ara. \u00c9s la primera vegada que els cient\u00edfics mesuren la hist\u00f2ria de l’expansi\u00f3 de l’univers jove amb una precisi\u00f3 millor que l’1%, cosa que proporciona la millor descripci\u00f3 existent de la seva evoluci\u00f3. Les an\u00e0lisis del primer any de dades s’han fet p\u00fabliques en un seguit d’<\/span>articles cient\u00edfics<\/span><\/a> que apareixeran aquesta nit al repositori <\/span>arXiv <\/span><\/a>i en diverses pon\u00e8ncies a la reuni\u00f3 de l’<\/span>American Physical Society<\/span><\/a> als EUA i als <\/span>Rencontres de Moriond<\/span><\/a> a It\u00e0lia. Aquests s\u00f3n els primers resultats de quarta generaci\u00f3 sobre l\u2019energia fosca.<\/span><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” link_font=”|700|||on||||” locked=”off” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n \u00ab<\/span>De moment, sembla que els primers resultats de DESI estan d’acord amb les prediccions del model actual<\/span>\u00bb<\/span>, diu <\/span>Hui Kong<\/b>, investigadora postdoctoral a l’<\/span>Institut de F\u00edsica d’Altes Energies<\/span><\/a> (IFAE). <\/span>\u00ab<\/span>Hi ha alguns indicis que apunten a petites variacions temporals en la densitat d’energia fosca, per\u00f2 necessitarem m\u00e9s dades per confirmar-ho<\/span>\u00bb.<\/span><\/p>\n El model te\u00f2ric de refer\u00e8ncia per a l’univers es coneix com a Lambda CDM. Inclou tant un tipus de mat\u00e8ria que interacciona molt poc (la mat\u00e8ria fosca freda o CDM per les sigles en angl\u00e8s, Cold Dark Matter<\/i>) com energia fosca (Lambda). Mat\u00e8ria i energia fosques condicionen l\u2019expansi\u00f3 de l\u2019univers, per\u00f2 de maneres oposades. Tant la mat\u00e8ria normal com la fosca alenteixen l’expansi\u00f3, mentre que l’energia fosca l’accelera. Per tant, la quantitat que n’hi ha de cadascuna determina l’evoluci\u00f3 de l’univers. Aquest model te\u00f2ric ofereix una bona explicaci\u00f3 per als resultats obtinguts per experiments anteriors i de l\u2019evoluci\u00f3 temporal de l’univers.<\/span><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”1_2,1_2″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” locked=”off” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”1_2″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_divider color=”#406fda” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_margin=”||10px||false|false” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” text_font=”Cairo|700|||||||” text_text_color=”#406fda” text_font_size=”20px” custom_margin=”||10px||false|false” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n L’univers vist per DESI<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_video src=”https:\/\/youtu.be\/jRYUt9nE9b0?feature=shared&t=10″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_video][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” text_font=”||||||||” text_font_size=”15px” text_line_height=”1.1em” background_color=”rgba(64,111,218,0.15)” custom_margin=”-24px||||false|false” custom_padding=”30px|20px|30px|20px|true|true” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Llegenda: <\/strong>En aquest v\u00eddeo de 360 graus, es realitza un vol interactiu a trav\u00e9s de milions de gal\u00e0xies cartografiades utilitzant dades de DESI.<\/p>\n Cr\u00e8dits:<\/strong> Planetari Fiske, CU Boulder i col\u00b7laboraci\u00f3 DESI [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_2″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” link_font=”|700|||on||||” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Tot i aix\u00f2, quan les dades del primer any de DESI es combinen amb altres estudis, hi ha algunes subtils difer\u00e8ncies respecte a les prediccions de Lambda CDM. A mesurea que DESI vagi acumulant m\u00e9s informaci\u00f3 durant els propers anys, aquests primers resultats es faran m\u00e9s precisos, i aclariran si les dades apunten que cal canviar el model te\u00f2ric o si hi ha altres explicacions per a les mesures obtingudes. M\u00e9s dades implicaran tamb\u00e9 una millora d’altres resultats inicials de DESI, que fan refer\u00e8ncia a la constant de Hubble (una mesura de la velocitat a qu\u00e8 s’expandeix l’univers avui dia) i a la massa de les part\u00edcules elementals anomenades neutrins.<\/span><\/p>\n \u00abDESI, fins i tot nom\u00e9s amb les dades del seu primer any de funcionament, ja \u00e9s el cartografiat espectrosc\u00f2pic que ha pres m\u00e9s dades de la hist\u00f2ria i continua augmentant aquesta quantitat a ra\u00f3 d’un mili\u00f3 de gal\u00e0xies cada mes\u00bb, diu Eusebio S\u00e1nchez<\/b>, investigador del CIEMAT<\/a>. \u00abAquest extraordinari conjunt de dades fa que puguem mesurar la hist\u00f2ria de l’expansi\u00f3 de l’univers amb una precisi\u00f3 sense precedents. Estem segurs que DESI augmentar\u00e0 el nostre coneixement de l’univers i potser ens permetr\u00e0 fer descobriments revolucionaris\u00bb.<\/span><\/p>\n La precisi\u00f3 general de DESI en la mesura de la velocitat d’expansi\u00f3 al llarg d\u201911.000 milions d’anys \u00e9s d’un 0,5% i en l’\u00e8poca m\u00e9s distant, que cobreix entre 8.000 i 11.000 milions d’anys, \u00e9s d\u2019un 0,82%. Aquesta mesura de l’univers jove \u00e9s molt dif\u00edcil de fer. I tan sols en un any, DESI s’ha mostrat dues vegades m\u00e9s poder\u00f3s en la mesura de la velocitat d’expansi\u00f3 que el seu predecessor (BOSS\/eBOSS de l’Sloan Digital Sky Survey<\/i>), que va prendre dades durant m\u00e9s d’una d\u00e8cada.<\/span><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” header_2_font=”|700|||||||” header_2_font_size=”25px” header_2_font_size_tablet=”23px” header_2_font_size_phone=”23px” header_2_font_size_last_edited=”on|phone” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” link_font=”|700|||on||||” locked=”off” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n DESI \u00e9s una col\u00b7laboraci\u00f3 internacional de m\u00e9s de 900 cient\u00edfics de 70 institucions de tot el m\u00f3n. L’instrument amb qu\u00e8 observa es va construir i opera amb finan\u00e7ament de l’Oficina de Ci\u00e8ncia del Departament d’Energia nord-americ\u00e0 (DOE, Department of Energy), i est\u00e0 instal\u00b7lat al telescopi Nicholas U. Mayall, de 4 m, situat al <\/span>Kitt Peak National Observatory<\/span><\/a>, un programa de NOIRLab, de la National Science Foundation (NSF).<\/span><\/p>\n Mirant el mapa de DESI, \u00e9s f\u00e0cil apreciar l’estructura subjacent de l’univers: gal\u00e0xies acumulades en filaments, separats per buits amb menys objectes. L’univers primerenc era, per\u00f2, molt diferent: una sopa densa i calenta de part\u00edcules subat\u00f2miques movent-se tan r\u00e0pid que encara no es podia formar mat\u00e8ria estable com els \u00e0toms que avui coneixem. Entre aquestes part\u00edcules hi havia nuclis d’hidrogen i d’heli, col\u00b7lectivament anomenats barions.<\/span><\/p>\n Fluctuacions diminutes en aquest plasma inicial van provocar ones de pressi\u00f3, fent que els barions es moguessin amb un patr\u00f3 d’oscil\u00b7lacions que \u00e9s similar al que es veuria en llan\u00e7ar un grapat de sorra en un estany. Quan l’univers es va anar expandint i refredant, es van formar els \u00e0toms, i les ones de pressi\u00f3 es van aturar, el que va congelar aquestes ondulacions en tres dimensions en forma de bombolles, i va posar la llavor de les futures gal\u00e0xies a les zones m\u00e9s denses. Milers de milions d’anys despr\u00e9s, encara podem observar un senyal molt feble d’aquestes bombolles com una separaci\u00f3 caracter\u00edstica entre gal\u00e0xies, una propietat anomenada oscil\u00b7lacions ac\u00fastiques dels barions (BAO, per <\/span>Baryon Acoustic Oscillations<\/span><\/i> en angl\u00e8s).<\/span><\/p>\n Els investigadors utilitzen les mesures de l’escala BAO com un regle c\u00f2smic. Mesurant la mida aparent de les bombolles, s\u00f3n capa\u00e7os de determinar la dist\u00e0ncia a la mat\u00e8ria responsable d’aquest debil\u00edssim patr\u00f3 en el cel. Cartografiant les bombolles BAO, les m\u00e9s properes i les m\u00e9s llunyanes, els investigadors poden dividir les dades en capes, mesurant la velocitat d’expansi\u00f3 a cada moment del passat i modelant l’efecte de l’energia fosca en l’expansi\u00f3.<\/span><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”1_2,1_2″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” locked=”off” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”1_2″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_divider color=”#406fda” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_margin=”||10px||false|false” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” text_font=”Cairo|700|||||||” text_text_color=”#406fda” text_font_size=”20px” custom_margin=”||10px||false|false” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Un regle c\u00f2smic<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_video src=”https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=hoOyOAAj4iY&ab_channel=BerkeleyLab” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_video][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” text_font=”||||||||” text_font_size=”15px” text_line_height=”1.1em” background_color=”rgba(64,111,218,0.15)” custom_margin=”-24px||||false|false” custom_padding=”30px|20px|30px|20px|true|true” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Llegenda:\u00a0<\/strong>Aquesta animaci\u00f3 mostra com les oscil\u00b7lacions ac\u00fastiques de barions actuen com a regle c\u00f2smic per mesurar l’expansi\u00f3 de l’univers.<\/p>\n Cr\u00e8dits:<\/strong> Col\u00b7laboraci\u00f3 DESI i Jenny Nuss\/Laboratori Berkeley [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_2″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” link_font=”|700|||on||||” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n \u00ab<\/span>DESI ja \u00e9s m\u00e9s prec\u00eds que tots els cartografiats de BAO anteriors en tot el rang de la hist\u00f2ria c\u00f2smica<\/span>\u00bb<\/span>, diu <\/span>Violeta Gonz\u00e1lez P\u00e9rez<\/b>, investigadora del Departament de F\u00edsica Te\u00f2rica de la <\/span>Universitat Aut\u00f2noma de Madrid<\/span><\/a>. <\/span>\u00ab<\/span>Les seves dades ens permeten estudiar misteris c\u00f2smics que estan m\u00e9s enll\u00e0 de la nostra comprensi\u00f3 actual de l’univers<\/span>\u00bb<\/span>.<\/span><\/p>\n Utilitzar les gal\u00e0xies per mesurar la velocitat d’expansi\u00f3 \u00e9s una de les t\u00e8cniques per entendre millor l’energia fosca, per\u00f2 t\u00e9 un abast limitat. A partir de certa dist\u00e0ncia, la llum de les gal\u00e0xies habituals es fa massa feble, i els cient\u00edfics comencen a estudiar qu\u00e0sars, nuclis gal\u00e0ctics extremament brillants que allotgen forats negres als seus centres. La llum dels qu\u00e0sars s’absorbeix quan passa a trav\u00e9s dels n\u00favols de gas intergal\u00e0ctics, cosa que permet als cient\u00edfics cartografiar les acumulacions denses de mat\u00e8ria i utilitzar-les de la mateixa manera que s’utilitzen les gal\u00e0xies, una t\u00e8cnica coneguda com \u2018el bosc Lyman-alfa\u2019.<\/span><\/p>\n \u00ab<\/span>B\u00e0sicament, utilitzem els qu\u00e0sars com a fonts de llum llunyanes per veure l’ombra de la mat\u00e8ria que hi ha entre ells i nosaltres<\/span>\u00bb<\/span>, diu <\/span>Andreu Font-Ribera<\/b>, investigador a l’IFAE a Barcelona, que lidera l’an\u00e0lisi del bosc Lyman-alfa. <\/span>\u00ab<\/span>Aix\u00f2 ens permet d\u2019observar dist\u00e0ncies inabastables amb altres m\u00e8todes, quan l’univers era molt jove. \u00c9s una mesura extremament dif\u00edcil, i \u00e9s molt reconfortant veure que ha tingut \u00e8xit<\/span>\u00bb<\/span>.<\/span><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” link_font=”|700|||on||||” locked=”off” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Els cient\u00edfics han utilitzat 450.000 qu\u00e0sars, el conjunt m\u00e9s gran mai recopilat per mesurar el bosc Lyman-alfa, estenent les mesures de l’escala BAO fins als 11.000 milions d’anys en el passat. L’objectiu de DESI \u00e9s haver cartografiat 3 milions de qu\u00e0sars i 37 milions de gal\u00e0xies quan el projecte finalitzi.<\/span><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” header_2_font=”|700|||||||” header_2_font_size=”25px” header_2_font_size_tablet=”23px” header_2_font_size_phone=”23px” header_2_font_size_last_edited=”on|phone” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” link_font=”|700|||on||||” locked=”off” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n DESI \u00e9s el primer experiment espectrosc\u00f2pic que ha realitzat una \u00aban\u00e0lisi cega\u00bb completa, que amaga el resultat veritable als cient\u00edfics per evitar qualsevol biaix de confirmaci\u00f3 subjectiu. Els investigadors treballen amb dades emmascarades i desenvolupen tot el proc\u00e9s d’an\u00e0lisi sense con\u00e8ixer la informaci\u00f3 veritable. Un cop tot s’ha acabat, s’aplica l’an\u00e0lisi a les dades originals per obtenir la resposta final.<\/span><\/p>\n \u00ab<\/span>El fet que l’an\u00e0lisi s’hagi desenvolupat amb la t\u00e8cnica d’emmascarar les dades ens aporta un grau extra de confian\u00e7a en els resultats obtinguts<\/span>\u00bb<\/span>, comenta <\/span>H\u00e9ctor Gil Mar\u00edn<\/b>, investigador de l’<\/span>Institut de Ci\u00e8ncies del Cosmos de la Universitat de Barcelona<\/span><\/a> (ICCUB) i de l’<\/span>Institut d’Estudis Espacials de Catalunya<\/span><\/a> (IEEC). Les an\u00e0lisis cegues ja s\u00f3n una pr\u00e0ctica est\u00e0ndard en camps com la f\u00edsica experimental de part\u00edcules o els estudis cl\u00ednics. Gil Mar\u00edn i altres investigadors de l’ICCUB han desenvolupat i implementat el que va resultar ser una forma molt robusta i dif\u00edcil de desxifrar, per ocultar els resultats de l’agrupaci\u00f3 de gal\u00e0xies a DESI fins que es complet\u00e9s l’an\u00e0lisi. <\/span>\u00ab<\/span>Estem segurs que l\u2019esfor\u00e7 extra que aix\u00f2 va implicar millorar\u00e0 la confian\u00e7a i la integritat en els resultats de DESI<\/span>\u00bb<\/span>, comenta Gil Mar\u00edn.<\/span><\/p>\n Les dades de DESI s’usaran a m\u00e9s com a complement de futurs cartografiats del cel com l’Observatori Vera C. Rubin i el telescopi espacial Nancy Roman, i per preparar una millora potencial de DESI (DESI-II) que ha estat recomanada en un <\/span>informe<\/span><\/a> recent del Particle Physics Project Prioritization Panel (P5) dels EUA.<\/span><\/p>\n \u00ab<\/span>\u00c9s emocionant veure com els resultats de DESI ens donen una visi\u00f3 precisa de com \u00e9s l’univers” comenta <\/span>Francisco Javier Castander<\/b>, investigador de l’<\/span>Institut de Ci\u00e8ncies de l’Espai<\/span><\/a> (ICE-CSIC) i de l’IEEC. <\/span>\u00ab<\/span>A m\u00e9s, aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s el principi, amb les noves dades que estem obtenint les nostres mesures seran encara m\u00e9s precises<\/span>\u00bb<\/span>.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Nota de premsa preparada en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’Institut de Ci\u00e8ncies del Cosmos i l’Institut de Ci\u00e8ncies de l’Espai.<\/span><\/em><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_margin=”30px||||false|false” locked=”off” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_divider color=”#406fda” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_margin=”||10px||false|false” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_text admin_label=”M\u00e9s informaci\u00f3” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” text_font=”Cairo|700|||||||” text_text_color=”#406fda” text_font_size=”20px” custom_margin=”||10px||false|false” global_colors_info=”{}”]M\u00e9s informaci\u00f3[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” text_font_size=”16px” text_line_height=”1.1em” link_font=”|700|||on||||” custom_margin=”20px||||false|false” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Aquesta recerca es presenta <\/span>al repositori <\/span>arXiv<\/span><\/a> i en diverses pon\u00e8ncies a la reuni\u00f3 de l’<\/span>American Physical Society<\/span><\/a> als EUA i als <\/span>Rencontres de Moriond<\/span><\/a> a It\u00e0lia.<\/span><\/span><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_margin=”||||false|false” locked=”off” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_divider color=”#406fda” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_margin=”||10px||false|false” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_text admin_label=”Enlla\u00e7os” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” text_font=”Cairo|700|||||||” text_text_color=”#406fda” text_font_size=”20px” custom_margin=”||10px||false|false” global_colors_info=”{}”]Enlla\u00e7os[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” text_font_size=”16px” text_line_height=”1.1em” link_font=”|700|||on|||#1a1140|” link_text_color=”#1a1140″ link_line_height=”1.4em” custom_margin=”20px||||false|false” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_margin=”||||false|false” locked=”off” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_divider color=”#406fda” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_margin=”||10px||false|false” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_text admin_label=”Contactes” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” text_font=”Cairo|700|||||||” text_text_color=”#406fda” text_font_size=”20px” custom_margin=”||10px||false|false” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Contactes<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”2_5,3_5″ admin_label=”Row” _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_margin=”0px||||false|false” custom_padding=”0px||||false|false” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”2_5″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_padding=”|||20px|false|false” border_width_left=”1px” border_color_left=”#406fda” global_colors_info=”{}”][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” text_font_size=”16px” text_line_height=”1.1em” link_font=”|700|||on|||#1a1140|” link_text_color=”#1a1140″ link_line_height=”1.4em” header_4_font=”|700|||||||” header_4_text_color=”#1a1140″ custom_margin=”||||false|false” locked=”off” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Barcelona, Espanya [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=”3_5″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_padding=”|||20px|false|false” border_width_left=”1px” border_color_left=”#406fda” global_colors_info=”{}”][et_pb_text _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” text_font_size=”16px” text_line_height=”1.1em” link_font=”|700|||on|||#1a1140|” link_text_color=”#1a1140″ link_line_height=”1.4em” header_4_font=”|700|||||||” header_4_text_color=”#1a1140″ custom_margin=”||||false|false” locked=”off” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Barcelona, Espanya<\/p>\n Institut d\u2019Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) Institut d\u2019Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row module_id=”ieec-about” module_class=”ieec-about” _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” background_color=”rgba(64,111,218,0.15)” global_module=”17324″ global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” custom_padding=”20px|50px|20px|50px|true|true” global_colors_info=”{}”][et_pb_text admin_label=”Sobre l’IEEC” _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” header_2_font=”|700|||||||” header_2_font_size=”25px” custom_margin=”||10px||false|false” header_2_font_size_tablet=”23px” header_2_font_size_phone=”23px” header_2_font_size_last_edited=”on|phone” locked=”off” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=”Text” _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” text_font=”||on||||||” link_font=”|700|||on||||” locked=”off” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n L\u2019Institut d\u2019Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnol\u00f2gic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L\u2019IEEC fomenta les col\u00b7laboracions tant a nivell local com mundial, i \u00e9s un eficient agent de transfer\u00e8ncia de coneixement, innovaci\u00f3 i tecnologia.\u00a0 Com a resultat de m\u00e9s de 25 anys de recerca d\u2019alta qualitat, duta a terme en col\u00b7laboraci\u00f3 amb les principals organitzacions internacionals, l\u2019IEEC es troba entre els millors centres d\u2019investigaci\u00f3 internacionals centrats en \u00e0rees com: l\u2019astrof\u00edsica, la cosmologia, les ci\u00e8ncies planet\u00e0ries i l\u2019observaci\u00f3 de la Terra. La divisi\u00f3 d\u2019enginyeria de l\u2019IEEC desenvolupa instrumentaci\u00f3 per a projectes terrestres i espacials, i t\u00e9 una \u00e0mplia experi\u00e8ncia treballant amb organitzacions privades i p\u00fabliques del sector aeroespacial aix\u00ed com altres sectors d\u2019innovaci\u00f3.<\/span><\/p>\n L\u2019IEEC \u00e9s una fundaci\u00f3 del sector p\u00fablic sense \u00e0nim de lucre, fundada el febrer de 1996. Est\u00e0 regit per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya \u00b7 BarcelonaTech (UPC), i el Consejo Superior de Investigaciones Cient\u00edficas (CSIC). L\u2019IEEC \u00e9s tamb\u00e9 un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).<\/span><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019Instrument Espectrosc\u00f2pic de l\u2019Energia Fosca ha cartografiat gal\u00e0xies i qu\u00e0sars per construir el mapa en 3 dimensions m\u00e9s gran de l\u2019univers i n\u2019ha mesurat la velocitat d\u2019expansi\u00f3 al llarg d\u201911.000 milions d\u2019anys.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":27197,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"2880","footnotes":""},"categories":[111,74,98],"tags":[],"class_list":["post-27205","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-highlighted-news-small","category-news","category-science"],"yoast_head":"\n
Cr\u00e8dits:<\/strong> Claire Lamman\/Col\u00b7laboraci\u00f3 DESI; paquet de mapes de colors personalitzats per cmastro<\/a>
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\nViatjant cap enrere en el temps<\/h2>\n
<\/span><\/p>\nCi\u00e8ncia d’avantguarda<\/h2>\n
\n
Oficina de Comunicaci\u00f3 de l\u2019IEEC<\/h4>\n
Correu electr\u00f2nic: comunicacio@ieec.cat<\/a><\/p>\nAutor Principal a l\u2019IEEC<\/h4>\n
H\u00e9ctor Gil<\/h4>\n
Institut de Ci\u00e8ncies del Cosmos (ICCUB)
Correu electr\u00f2nic: hectorgil@icc.ub.edu<\/span><\/a><\/span><\/a>, hectorgil@ieec.cat<\/a><\/span><\/a><\/p>\nFrancisco Castander<\/h4>\n
Institut de Ci\u00e8ncies de l’Espai (ICE-CSIC)
Correu electr\u00f2nic: fjc@ice.csic.es<\/span><\/a>, fjc@ieec.cat<\/a><\/p>\nSobre l’IEEC<\/h2>\n