[et_pb_section fb_built=”1″ fullwidth=”on” theme_builder_area=”post_content” _builder_version=”4.14.8″ _module_preset=”default” height=”114px” background_color=”” hover_enabled=”0″ sticky_enabled=”0″ title_text=”” background_image=”\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/slider-corpo2.jpg”][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ theme_builder_area=”post_content” _builder_version=”4.14.8″ _module_preset=”default” custom_padding=”||0px||false|false” custom_margin=”||0px||false|false” hover_enabled=”0″ sticky_enabled=”0″][et_pb_row _builder_version=”4.14.8″ _module_preset=”default” theme_builder_area=”post_content”][et_pb_column _builder_version=”4.14.8″ _module_preset=”default” type=”4_4″ theme_builder_area=”post_content”][et_pb_text _builder_version=”4.14.8″ _module_preset=”default” theme_builder_area=”post_content” _dynamic_attributes=”content” hover_enabled=”0″ sticky_enabled=”0″ custom_margin=”0px||0px||false|false” custom_padding=”0px||0px||false|false”]@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF90aXRsZSIsInNldHRpbmdzIjp7ImJlZm9yZSI6IjxoMSBjbGFzcz1cImVudHJ5X3RpdGxlXCI+IiwiYWZ0ZXIiOiI8L2gxPiJ9fQ==@[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.14.8″ _module_preset=”default” theme_builder_area=”post_content” _dynamic_attributes=”content” custom_padding=”0px||0px||false|false” custom_margin=”0px||0px||false|false” hover_enabled=”0″ sticky_enabled=”0″]@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9kYXRlIiwic2V0dGluZ3MiOnsiYmVmb3JlIjoiIiwiYWZ0ZXIiOiIiLCJkYXRlX2Zvcm1hdCI6ImN1c3RvbSIsImN1c3RvbV9kYXRlX2Zvcm1hdCI6IlktbS1kIEg6aTpzIn19@[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.14.8″ _module_preset=”default” custom_margin=”0px||||false|false” custom_padding=”0px||||false|false” top_divider_color=”RGBA(255,255,255,0)” top_divider_height=”0px” hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” sticky_enabled=”0″][et_pb_row column_structure=”4_4″ _builder_version=”4.14.8″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.14.8″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_image src=”https:\/\/www.ieec.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/1543421867_5b83d58296fb068d41704bcd9fef8344_egb.jpg” alt=”In Memoriam [NOT TRANSLATED]” _builder_version=”4.14.8″ _module_preset=”default” title_text=”PR_Image1.png” hover_enabled=”0″ sticky_enabled=”0″ width=”600px” module_alignment=”center”][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=”4.14.8″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]Enrique Garc\u00eda-\u00ad\u2010Berro Montilla va morir el passat 23 de setembre de 2017 en un accident de muntanya en el Pirineu d\u2019Osca.<\/p>\n
Nascut a Jaen el 3 de mar\u00e7 de 1959, va estudiar F\u00edsica a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar amb el m\u00e0xim honor de 1r de la seva promoci\u00f3. Immediatament va comen\u00e7ar la seva Tesi de Llicenciatura sobre evoluci\u00f3 estel\u00b7lar, amb la qual tamb\u00e9 va obtenir la m\u00e0xima qualificaci\u00f3. L\u2019any 1983 va comen\u00e7ar a treballar en la Tesi Doctoral sobre evoluci\u00f3 de les estrelles nanes blanques i l\u2019\u00fas d\u2019aquestes estrelles com a f\u00f2ssils per estudiar la hist\u00f2ria de la Gal\u00e0xia. L\u2019any 1988 va obtenir el grau de Doctor amb la qualificaci\u00f3 d\u2019excel\u00b7lent \u2018cum laude\u2019.<\/p>\n
Des del punt de vista professional, l\u2019any 1987 va obtenir la pla\u00e7a de Professor de F\u00edsica Aplicada a la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya i el 2003 la pla\u00e7a de Catedr\u00e0tic a la mateixa Universitat. L\u2019any 1997 va \u00e9sser nomenat Director del Departament de F\u00edsica Aplicada i del 2006 al 2013 va servir com a Vice-\u00ad\u2010Rector de la seva Universitat. Des del 2012-\u00ad\u2010fins al 2015 va \u00e9sser director del Programa Serra-\u00ad\u2010 Hunter de la Generalitat de Catalunya, el qual tenia com a objectiu seleccionar i incorporar personal de la m\u00e9s alta qualificaci\u00f3 a les universitats catalanes. Des del 2002 fins el 2005 va actuar com a sotsdirector de l\u2019Institut d\u2019Estudis Espacials de Catalunya<\/p>\n
La primera tasca no docent que va comen\u00e7ar a fer a la UPC va \u00e9sser formar un Grup d\u2019Astrof\u00edsica i demostrar que aquesta disciplina encaixa b\u00e9 en una Universitat Polit\u00e8cnica gr\u00e0cies a la seva transversalitat tem\u00e0tica i al desenvolupament tecnol\u00f2gic associat a la instrumentaci\u00f3 terrestre o a bord de sat\u00e8l\u00b7lits. En aquest sentit paga la pena destacar la seva participaci\u00f3 al projecte de missi\u00f3 espacial SIXE (Spanish Italian X-\u00ad\u2010ray Experiment 2001) o en el desenvolupament d\u2019un potent compressor de dades especialment adaptat a les missions espacials (FAPEC: Fully Adaptive Prediction Error Code \u2013 2009).<\/p>\n
Pel que fa a la seva recerca cient\u00edfica, Enrique Garc\u00eda-\u00ad\u2010Berro va comen\u00e7ar treballant sobre la f\u00edsica de les nanes blanques (efectes de la cristal\u00b7litzaci\u00f3 dels plasmes de Coulomb sobre el refredament i els per\u00edodes de pulsaci\u00f3 de les que s\u00f3n variables, possibles evolucions temporals de constants de la Natura com G, exist\u00e8ncia dels axions) i de mica en mica va anar ampliant el camp d\u2019acci\u00f3 sobre les propietats col\u00b7lectives de les nanes com a eines d\u2019estudi de la Gal\u00e0xia (edat, ritme de formaci\u00f3 estel\u00b7lar\u2026) i tamb\u00e9 com a objectes que poden explotar com a noves o supernoves i emetre ones gravitacionals en cas de col\u00b7lisi\u00f3. El resultat de la seva dedicaci\u00f3 i capacitat inesgotable de treball es va traduir en m\u00e9s de 300 articles, 3 d\u2019ells a la revista Nature, va dirigir 14 Tesi Doctorals, 10 Treballs de Final de M\u00e0ster i prop de 30 Projectes de Fi de Carrera.<\/p>\n
Aquestes aportacions, nombroses i originals, han ampliat notablement les fronteres de l\u2019Astrof\u00edsica i \u00e9s una ll\u00e0stima que la mort prematura d\u2019Enrique Garc\u00eda-\u00ad\u2010 Berro, en el moment de m\u00e0xima pot\u00e8ncia i fecunditat intel\u00b7lectual hagi estroncat aquesta font de nous coneixements:<\/p>\n
Barcelona, 2 d\u2019octubre de 2017<\/p>\n
Firmants<\/p>\n
Carlos Abia, Josep M. Aparicio, Anna Artigas, Gabriela Aznar Siguan, Eduardo Bravo, Ramon Canal, Jordi Casanova, Silvia Catal\u00e1n, Ruxandra Cojocaru, Inma Dom\u00ednguez, Domingo Garc\u00eda-\u00ad\u2010Senz, Pilar Gil Pons, Alberto Gonz\u00e1lez, Josep Guerrero, Jordi Guti\u00e9rrez, Margarita Hernanz, Jordi Isern, Jordi Jos\u00e9, Rosario L\u00f3pez, Pablo Lor\u00e9n Aguilar, Jordi Portell, Isabel Renedo, Santi Torres.<\/p>\n
Ramon Canal (doctorat el 1973)<\/p>\n
Vaig con\u00e8ixer primer l\u2019Enrique com alumne de l\u2019assignatura d\u2019Astrof\u00edsica de 5\u00e8 de F\u00edsiques, el curs 1981-\u00ad\u201082. Era el m\u00e9s brillant i a sobre volia fer recerca en Astrof\u00edsica, per\u00f2 no el vaig poder tenir treballant amb mi, perqu\u00e8 me\u2019n anava per dos anys a Chicago, just a la fi d\u2019aquell curs. Es va incorporar al grup d\u2019en Jordi Isern, amb qui va comen\u00e7ar tot seguit la seva tesi de llicenciatura. Tanmateix, vaig poder seguir una mica el seu treball, en una de les meves escapades a Barcelona, tenir el plaer de participar a una reuni\u00f3 de discussi\u00f3 amb ell, i apreciar de nou la seva capacitat i el seu vigor\u00f3s entusiasme, dues de les seves caracter\u00edstiques. M\u00e9s tard, novament a Barcelona, vaig continuar a seguir amb molt d\u2019inter\u00e8s els seus treballs, centrats ara en la f\u00edsica dels estels nans blancs. Cal destacar que durant un per\u00edode va compaginar la recerca amb el treball a una empresa i malgrat aix\u00f2 va completar la seva tesi doctoral en un temps del tot normal.<\/p>\n
La vocaci\u00f3 cient\u00edfica de l\u2019Enrique es va imposar als avantatges materials del treball a l\u2019empresa i el mateix any que va llegir la tesi es va incorporar a la UPC com a professor associat. Ben aviat hi va destacar tamb\u00e9 com a docent i a la UPC ha fet la resta de la seva brillant carrera, tant dissortadament truncada.<\/p>\n
Com era d\u2019esperar en ell, l\u2019assolir una posici\u00f3 estable el 1989 no va pas frenar les seves inquietuds cient\u00edfiques i el 1991-\u00ad\u201092 se\u2019n va anar a la Universitat d\u2019Illinois a Urbana-\u00ad\u2010Champaign, a treballar amb el Prof. Icko Iben Jr., una de les grans autoritats mundials en el tema de l\u2019evoluci\u00f3 estel\u00b7lar. Hi va pr\u00e0cticament encetar l\u2019estudi de les darreres fases de la evoluci\u00f3 dels estels situats a la frontera entre l\u2019acabar com nans blancs i el col\u00b7lapse gravitatori. Els seus treballs d\u2019aquest per\u00edode s\u00f3n referencia obligada en aquest important tema. Iben va venir m\u00e9s tard a Barcelona, convidat per l\u2019Enrique. Vaig poder comprovar com apreciava les qualitats de l\u2019Enrique, tant en els aspectes purament cient\u00edfics com a la resta. El nou camp de recerca de l\u2019Enrique em va donar finalment l\u2019oportunitat de treballar amb ell i acabar publicant dos articles (el 1996 y el 2005) sobre el dest\u00ed final dels nuclis degenerats d\u2019O-\u00ad\u2010Ne.<\/p>\n
Aquests darrers anys, he anat seguint especialment els seus treballs en el camp de les supernoves, molt en particular els que tracten del mecanisme de producci\u00f3 de supernoves termonuclears per fusi\u00f3 d\u2019un nan blanc amb el nucli d\u2019un estel AGB. S\u00e9 que just ara tenia el projecte de continuar les simulacions num\u00e8riques del proc\u00e9s de fusi\u00f3. Una cosa m\u00e9s que ja no veurem.<\/p>\n
La tristor per la p\u00e8rdua d\u2019una persona que hom coneixia i apreciava \u00e9s m\u00e9s fonda quan es tracta d\u2019alg\u00fa com l\u2019Enrique, els primers records del qual arrenquen de la pr\u00f2pia i ja llunyana joventut.<\/p>\n
Jordi Isern (Doctorat 1978)<\/p>\n
Durant el curs 1981-\u00ad\u201082, quan impartia els problemes de l\u2019assignatura d\u2019Astrof\u00edsica de cinqu\u00e8, vaig con\u00e8ixer l\u2019Enrique. Recordo que era un alumne al qui li brillava la mirada, preguntava, i no es quedava satisfet amb segons quins arguments. Un d\u2019aquells alumnes inc\u00f2modes, que tots els professors volen tenir. A l\u2019acabar el curs, va mostrar inter\u00e8s per dedicar-\u00ad\u2010se a la recerca i li vaig proposar de fer la tesina, primer, i la tesi despr\u00e9s. Aix\u00ed va comen\u00e7ar una col\u00b7laboraci\u00f3 de trenta cinc anys que es va traduir en gaireb\u00e9 dos cents articles cient\u00edfics conjunts sobre el refredament de les estrelles nanes blanques, les conseq\u00fc\u00e8ncies de les col\u00b7lisions d\u2019aquestes estrelles, sense oblidar l\u2019emissi\u00f3 d\u2019ones gravitat\u00f2ries durant el proc\u00e9s, la detecci\u00f3 dels axions, o la \u2018const\u00e0ncia\u2019 de la constant de Newton. Per altra banda i de manera independent, va explorar altres camps cient\u00edfics, com \u00e9s el cas de les estrelles Super-\u00ad\u2010AGB, o tecnol\u00f2gics com la compressi\u00f3 de dades per a missions cient\u00edfiques espacials.<\/p>\n
La col\u00b7laboraci\u00f3 no es va limitar nom\u00e9s als aspectes cient\u00edfics, sin\u00f3 tamb\u00e9 als organitzatius. Em va ajudar en la creaci\u00f3 de l\u2019Institut d\u2019Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), del qual va \u00e9sser subdirector durant el per\u00edode 2002-\u00ad\u20102005, fins que el 2006, ja Vice-\u00ad\u2010rector, va passar a representar a la UPC en el Patronat de l\u2019IEEC. Tamb\u00e9 va participar en la fundaci\u00f3 i construcci\u00f3 de l\u2019Observatori del Montsec, i en l\u2019impuls inicial que vam donar al Prof. Alberto Lobo, un altre malaguanyat cient\u00edfic, col\u00b7lega i amic, perqu\u00e8 el nostre institut estigu\u00e9s present a la gran aventura cient\u00edfica del segle XXI, la detecci\u00f3 de les ones gravitacionals i el naixement de l\u2019Astronomia gravitat\u00f2ria. Sempre vaig trobar en ell el bon consell independent i lleial.<\/p>\n
Va morir en un desgraciat accident, quan estava a la plenitud de la seva carrera professional i vital. Encara no ho he assimilat. Quan em llevo al mat\u00ed encara tinc l\u2019esperan\u00e7a que nom\u00e9s sigui un malson i que rebr\u00e9 un correu, un \u2018emilio\u2019 que deia, avisant-\u00ad\u2010me de l\u2019interessant article que acabava de sortir a l\u2019arXiv.<\/p>\n
Rosario L\u00f3pez (Doctorat 1985)<\/p>\n
Coincid\u00ed con Enrique a principios de los 80, cuando inici\u00e1bamos nuestras tesis y tesinas y compart\u00edamos director (Dr. Isern). Ya desde entonces sobresal\u00eda por su brillante inteligencia y una enorme capacidad de trabajo, compaginando su trabajo en la empresa con el de investigaci\u00f3n. Nuestros caminos se bifurcaron despu\u00e9s, pero a lo largo de los a\u00f1os pude seguir sus \u00e9xitos profesionales, sus aportaciones en el campo de la Astrof\u00edsica. Tambi\u00e9n supe que ocup\u00f3 cargos de responsabilidad A pesar del tiempo que la gesti\u00f3n es capaz de sustraer a la dedicaci\u00f3n docente e investigadora, ello no fue \u00f3bice para que siguiera muy activo en el campo, formando investigadores y haciendo aportaciones brillantes en campos frontera de la Astrof\u00edsica. Por desgracia, la monta\u00f1a se lo llev\u00f3 demasiado pronto, pero su labor quedar\u00e1.<\/p>\n
Margarida Hernanz (Doctorat 1986)<\/p>\n
Vaig con\u00e8ixer l\u2019Enrique fa uns 35 anys, quan ell va comen\u00e7ar la seva carrera investigadora en el camp de l\u2019Astrof\u00edsica, sota la direcci\u00f3 d\u2019en Jordi Isern, qui tamb\u00e9 era el meu director. Tant l\u2019Enrique com jo v\u00e0rem fer primer la tesina i despr\u00e9s la tesi doctoral. Ens port\u00e0vem 2 anys i an\u00e0vem tamb\u00e9 \u201cdesfasats\u201d 2 anys: jo vaig acabar la tesi doctoral l\u2019any 1986 i ell al 1988. Coincid\u00edem en uns despatxos que tenia l\u2019Observatori de l\u2019Ebre a la planta baixa de la Facultat de F\u00edsica, al costat de la biblioteca tamb\u00e9 de l\u2019Observatori de l\u2019Ebre, que ja durant la carrera de F\u00edsica hav\u00edem utilitzat. Aquella zona de la facultat era molt a\u00efllada i tranquil\u00b7la, i s\u2019hi treballava molt de gust. All\u00e0 v\u00e0rem coincidir tamb\u00e9 amb en Domingo Garc\u00eda Senz i l\u2019Eduard Bravo. A la \u201cPlanta 7\u201d de la Facultat, on hi havia el Departament de F\u00edsica de la Terra i del Cosmos, no quedava espai lliure, ja que altres estudiants de doctorat com nosaltres tenien taula als passadissos. El fet de treballar en aquella zona fora de l\u2019activitat fren\u00e8tica de la Planta 7 va generar una forta empatia entre nosaltres; val a dir que en contrapartida ens mantenia una mica a\u00efllats de la resta de gent del departament.<\/p>\n
La nostra col\u00b7laboraci\u00f3 cient\u00edfica va comen\u00e7ar amb el tema dels refredaments de les nanes blanques, on v\u00e0rem col\u00b7laborar molt\u00edssim amb en Robert Mochkovitch, de l\u2019IAP a Paris. La relaci\u00f3 amb Paris venia del treball previ d\u2019en Ramon Canal amb l\u2019Evry Schatzman, un magn\u00edfic investigador i gran persona, que vaig tenir la sort de con\u00e8ixer a Paris. El tema de l\u2019efecte de la solidificaci\u00f3 en el refredament de les nanes blanques va ser la base de la tesi de l\u2019Enrique. La col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Enrique, el Jordi i jo amb en Robert va durar molts anys i va ser molt fruct\u00edfera, amb moltes publicacions, inclosa una a la revista Nature, ja a l\u2019any 1988, coincidint amb el final de la tesi de l\u2019Enrique. Durant tots aquells anys v\u00e0rem mantenir un fort lligam, professional i personal. M\u2019emociona recordar aquells moments d\u2019empatia, afavorida potser pel fet que la difer\u00e8ncia d\u2019edat amb l\u2019Enrique era petita; sempre ens v\u00e0rem tenir confian\u00e7a i amistat. Una curiositat relativa a la feina, apassionant, que d\u00faiem a terme, es el tema dels programes Fortran que realitz\u00e0vem. L\u2019Enrique, com tothom que l\u2019ha conegut sap, era extraordin\u00e0riament ordenat; mai havia vist programes tan ben escrits i comentats. Les meves contribucions passaven pel seu filtre per a deixar-\u00ad\u2010ho tot ben endre\u00e7at. D\u2019altra banda, el seu sentit de l\u2019humor quedava pal\u00e8s amb els t\u00edtols, com per exemple \u201cwhite dwarf productions inc.\u201d. Encara en conservo versions dels principis dels anys 90.<\/p>\n
Quan ja v\u00e0rem deixar de col\u00b7laborar de forma intensa, cap a l\u2019any 2000, perqu\u00e8 jo vaig abandonar el tema del refredament de nanes blanques, v\u00e0rem mantenir l\u2019amistat, encara que no ens vei\u00e9ssim tan sovint; igualment quan ens trob\u00e0vem en alguna reuni\u00f3, el bon humor de l\u2019Enrique sempre feia riure i passar una bona estona. De fet v\u00e0rem tornar a col\u00b7laborar, en el tema de les explosions de les nanes blanques com noves, gr\u00e0cies al meu excel\u00b7lent primer alumne de tesi, Jordi Jos\u00e9. Ell ens va fer coincidir en alguns articles, juntament amb la llavors recent doctorada de l\u2019Enrique Pilar Gil.<\/p>\n
En els \u00faltims mesos abans de la seva mort, ja a l\u2019any 2017, v\u00e0rem coincidir en dos fets entranyables. Primer, amb motiu del doctorat honoris causa de Kip Thorne a la UPC, proposat per l\u2019Enrique amb motiu del descobriment de les ones gravitat\u00f2ries, i que li ha valgut el premi Nobel de F\u00edsica fa uns dies. Quina ll\u00e0stima que l\u2019Enrique no ho hagi pogut veure! L\u2019Enrique ens va convidar a molts col\u00b7legues arreu d\u2019Espanya a la cerim\u00f2nia d\u2019investidura; va ser una cerim\u00f2nia emotiva, amb uns discursos molt interessants, tan el de l\u2019Enrique com el del propi Kip Thorne; a m\u00e9s, el fet de vestir la toga (en el meu cas per primera vegada) va tenir la seva gr\u00e0cia per a mi i altres dels que hi \u00e9rem. Poc temps despr\u00e9s, ens v\u00e0rem tornar a trobar, en un congr\u00e9s a Tossa que en Jordi Jose i altres em varen organitzar pels meus 60 anys. Em va agradar molt\u00edssim coincidir novament amb l\u2019Enrique; de fet els dos vespres del congr\u00e9s v\u00e0rem sortir amb ell, i va estar parlant amb les meves filles, que varen apar\u00e8ixer per sorpresa un dels dies; s\u00e9 per elles que els hi va encantar parlar amb ell, a qui ja coneixien d\u2019alguna altra ocasi\u00f3.<\/p>\n
No he parlat de la v\u00e0lua cient\u00edfica de l\u2018Enrique, enorme i de molta rellev\u00e0ncia; tots els adjectius son pocs. S\u00e9 que aquest aspecte de la seva vida ja haur\u00e0 estat comentat per molts dels que li escrivim aquest \u201cIn Memoriam\u201d, ja que \u00e9s evident i indiscutible. M\u2019ha sortit m\u00e9s del cor parlar de l\u2019aspecte personal, ja que, malgrat el seu car\u00e0cter una mica autoritari i malgrat no sempre compartir les seves idees, ha estat per a mi sempre un referent i amic, amb qui sabia que podia comptar i a qui realment apreciava molt\u00edssim; ja ho sabia, per\u00f2 amb la seva irreparable falta encara me n\u2019adono mes. El noto i notar\u00e9 a faltar sempre molt a l\u2019Enrique.<\/p>\n
Domingo Garc\u00eda (Doctorat 1989).<\/p>\n
En el preciso momento que escribo esta dedicatoria me llega un mensaje comunicando la concesi\u00f3n del Nobel de F\u00edsica 2017 a los Doctores Rainer Weiss, Barry C. Barish y Kip S. Thorne por sus decisivas contribuciones a la detecci\u00f3n de ondas gravitacionales. Viene a mi mente la reciente ceremonia de investidura como Doctor Honoris Causa por la UPC del Dr. Kip Thorne, investidura precisamente tutelada por Enrique Garc\u00eda-\u00ad\u2010Berro. Uno de los campos en los que Enrique contribuy\u00f3 fue precisamente el estudio de la emisi\u00f3n de ondas gravitacionales durante la coalescencia de objetos compactos.<\/p>\n
Sirva esta introducci\u00f3n como un indicativo de la personalidad de Enrique. Una personalidad absolutamente multitarea, cuya actividad abarca infinidad de aspectos: cient\u00edfico de alt\u00edsimo nivel, excelente profesor y divulgador, gestor tanto de proyectos ci\u00e9ntificos como de pol\u00edtica cient\u00edfica y de Universidad. Inquieto e incansable, trabaj\u00f3 no s\u00f3lo en Astrof\u00edsica te\u00f3rica sino que tendi\u00f3 adem\u00e1s puentes con \u00e1reas tecnol\u00f3gicas como, por ejemplo, sat\u00e9lites artificiales.<\/p>\n
Con Enrique, Margarita Hernanz y Eduardo Bravo compart\u00ed despacho en la Planta Baja de la Facultat de F\u00edsica, al inicio de los a\u00f1os 80, en unos espacios que pertenec\u00edan al Observatorio del Ebro. Pese a las limitaciones materiales de la \u00e9poca estaba bastante claro, al menos para mi, que Enrique estaba predestinado a una carrera cient\u00edfica de excelencia. Al poco tiempo de defender su Tesis doctoral Enrique realiz\u00f3 una estancia Post-\u00ad\u2010Doctoral en la Universidad de Chicago. Su \u2018advisor\u2019 fue el Dr. Icko Iben, una autoridad mundial en las fases avanzadas de la evoluci\u00f3n estelar. Era una \u00e9poca en que este tipo de estancias se realizaba a cuentagotas y, para mi, fue sin duda un referente para, un par de a\u00f1os despu\u00e9s, seguir un rumbo parecido.<\/p>\n
En lo personal nuestros caracteres eran muy diferentes, casi diria que contrapuestos, lo cual no me impide admitir que su liderazgo dentro del grupo de Astrof\u00edsica de la UPC ha sido altamente positivo. Es en gran parte gracias a Enrique que el Grup d\u2019Astrof\u00edsica de la UPC es realmente apreciado en la escena internacional. Parafraseando al nobel Kip Thorne en el pr\u00f3logo de su libro Agujeros negros y tiempo curvo: \u2018\u2026 se necesitan muchos tipos de cient\u00edficos, trabajando cada uno a su manera, para desarrollar nuestra comprensi\u00f3n del Universo\u2019. No me cabe duda que los trabajos cient\u00edficos de Enrique han ayudado a entender un poco mejor como se organiza y funciona el Universo.<\/p>\n
Eduardo Bravo (Doctorat 1990)<\/p>\n
Dec\u00eda Ortega y Gasset \u201cyo soy yo y mi circunstancia\u201d. Sin pretender entrar en honduras filos\u00f3ficas, es f\u00e1cil argumentar que cada persona es, en cada momento de su vida, la conjunci\u00f3n entre su esencia, el conjunto de todas sus potenciales realizaciones, y sus condiciones de contorno. A medida que vivimos, tomamos decisiones que moldean nuestro ser y al mismo tiempo concretan una entre las potenciales vidas que podr\u00edamos tener. Conoc\u00ed a Enrique hace treinta y cinco a\u00f1os, cuando acababa de completar la carrera de F\u00edsica y se dispon\u00eda a empezar su Tesis Doctoral. Era una persona que no pasaba inadvertida, llena de ilusiones, brillante, seguro de s\u00ed mismo y osado. Potencialmente, alguien capaz de alcanzar cualquier meta que se plantease.<\/p>\n
Durante unos a\u00f1os compartimos espacio de trabajo, ambos fuimos becarios, ambos estudiamos las supernovas termonucleares y ambos tuvimos que cambiar de tema de Tesis a medio camino. A veces uno se plantea retos dif\u00edciles de conseguir, pero ten\u00edamos claro que una Tesis es, tambi\u00e9n, una aventura, terra incognita. Supongo que hab\u00eda que ser un optimista redomado para atreverse a hacer una tesis en astrof\u00edsica en aquella \u00e9poca, pero a Enrique no le faltaba esa cualidad. Poco a poco, fui testigo de c\u00f3mo Enrique maduraba y tomaba decisiones que hab\u00edan de marcar su vida profesional. Con poco m\u00e1s de treinta a\u00f1os ya era Director del Laboratori d\u2019Astrof\u00edsica de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, toda una se\u00f1al. Los a\u00f1os siguientes, los que nos relacionamos con \u00e9l fuimos testigos de su despegue profesional, con los resultados que todos conocemos.<\/p>\n
Entre el gran p\u00fablico, Ortega y Gasset es recordado por la expresi\u00f3n que recog\u00eda al principio de este escrito, \u201cyo soy yo y mi circunstancia\u201d, aunque quiz\u00e1s \u00e9l no la hubiera escogido como resumen de su filosof\u00eda. Creo que, entre las generaciones de astr\u00f3nomos, actuales y futuras, Enrique ser\u00e1 recordado sobre todo por sus contribuciones a la teor\u00eda del enfriamiento de las estrellas enanas blancas, una teor\u00eda que ayud\u00f3 a transformar en un instrumento de precisi\u00f3n. Mientras escribo estas l\u00edneas he podido comprobar en la base de datos de la NASA que Enrique tiene ya 12 publicaciones sobre este tema con m\u00e1s de 100 citas. Por mi parte, yo le recordar\u00e9 tal como le conoc\u00ed hace treinta y cinco a\u00f1os, en la plenitud de su juventud, con todo su potencial de futuro intacto. Ha muerto cuando no lo imagin\u00e1bamos y donde no lo sospech\u00e1bamos, en la monta\u00f1a, cerca de las estrellas.<\/p>\n
Inma Dom\u00ednguez (Doctorado 1991) y Carlos Abia (Doctorado 1989)<\/p>\n
Mi primer recuerdo de Enrique Garc\u00eda-\u00ad\u2010Berro es el viaje en tren que ambos hicimos juntos a Par\u00eds a finales de junio de 1989 para participar en un congreso (mi primer congreso !) en el Institut d\u2019Astrophysique de Par\u00eds. Yo realizaba la tesis doctoral con Jordi Isern, que hab\u00eda sido antes director de Enrique, y ellos, con Margarita, Eduardo y Domingo me ense\u00f1aron esta profesi\u00f3n. Enrique era un investigador \u201cpor vocaci\u00f3n y sin poderlo remediar\u201d, se entusiasmaba con todo lo que le comentabas, buscaba nuevas aplicaciones\u2026 y sab\u00eda donde estaban los mejores croissants de todo Par\u00eds. Han pasado casi 30 a\u00f1os y nada esperaba menos que perderlo (\u201ctemprano levant\u00f3 la muerte el vuelo, temprano madrug\u00f3 la madrugada\u2026\u201d). Enrique\u2026 siempre con las ideas claras, siempre con ganas de trabajar, respondiendo en lo cient\u00edfico y, m\u00e1s a\u00fan, en lo personal. Enrique era una persona de una sinceridad extrema\u2026casi inocente. Tuvimos, Carlos y yo, la gran fortuna de conocerlo, de divertirnos varias Navidades con los polvorones en la boca redactando la solicitud de proyectos coordinados al Plan Nacional, de saborear quisquillas y conversaciones en el Cunini, donde le gustaba tanto ir cuando estaba por Gran\u00e1, de salir juntos a Sierra Nevada\u2026<\/p>\n
\u201cNo perdono a la muerte enamorada, no perdono a la vida desatenta, no perdono a la tierra, ni a la nada\u2026 Compa\u00f1ero del alma, compa\u00f1ero\u201d \u2026<\/p>\n
Josep Maria Aparicio (Doctorat, 1994)<\/p>\n
Perseverancia, tenacidad, exigencia a uno mismo y a la vez, confianza en el propio criterio, en el propio trabajo cuando uno est\u00e1 seguro de \u00e9l. Todo ello me viene a la cabeza cuando pienso en lo que aprend\u00ed de Enrique. No lo ensenaba ni lo predicaba, o al menos nunca pens\u00e9 que lo hiciera, pero su ejemplo estaba ah\u00ed, di\u00e1fano, para quien quisiera tomarlo. Tuve la ocasi\u00f3n de hacerlo, sobre todo durante cuatro a\u00f1os de doctorado. Ahora pienso que fortuna. Mi doctorado estaba dirigido por Jordi Isern, y Enrique, que hab\u00eda seguido ese camino unos a\u00f1os antes, se me asemejaba una especie de precursor bonach\u00f3n, cuya mera presencia me animaba a pensar que, aunque todo pareciera cuesta arriba, acabar\u00eda bien.<\/p>\n
M\u00e1s tarde nuestros caminos se separaron. La ciencia es una b\u00fasqueda continua de nuevos pastos, y yo eleg\u00ed otros. Sin embargo, a\u00fan ahora, muchos a\u00f1os despu\u00e9s, sigue siendo frecuente que, buscando referentes de actitudes, recuerde su optimismo para abordar un tema, una idea. Y entonces, una excepcional energ\u00eda para pulirlo y defender ese esfuerzo, de no amilanarse. Y en retrospectiva, veo que no es tan frecuente, que no siempre se es tan transparente, ni se permite siempre el aprendizaje vicario. Y Enrique sonre\u00eda discretamente cuando ve\u00eda que una idea calaba en la mente de un aprendiz.<\/p>\n
Jordi Jos\u00e9 (Doctorat 1996)<\/p>\n
Resulta molt dif\u00edcil plasmar en unes poques l\u00ednies, la mir\u00edada de records, an\u00e8cdotes i experi\u00e8ncies viscudes al costat de l\u2019Enrique Garc\u00eda-\u00ad\u2010Berro al llarg de gaireb\u00e9 30 anys. Ell va impulsar la creaci\u00f3 del grup de recerca en astronomia i astrof\u00edsica, grup al qual m\u2019hi vaig integrar immediatament als anys 90. Jo treballava llavors al campus de Vilanova; ell, a campus nord, a Barcelona, i en departaments de F\u00edsica diferents; fins i tot la seva recerca, potser emulant el seu tarann\u00e0 assossegat, es centrava llavors en l\u2019evoluci\u00f3 hidrost\u00e0tica d\u2019estels AGB i superAGB, mentre que jo, molt m\u00e9s explosiu en tots els sentits, estudiava la nucleos\u00edntesis en erupcions de nova. Per\u00f2 tot i la llunyania, geogr\u00e0fica i tem\u00e0tica, em vaig sentir en tot moment for\u00e7a recolzat per l\u2019Enrique. Aquest recolzament va cristal\u00b7litzar en la primera de les tesis que vam dirigir conjuntament (Andreea Muntenau, 2003), experi\u00e8ncia que em va permetre albirar altres aspectes m\u00e9s personals de l\u2019Enrique, complementaris a les seves dots de lideratge i infatigable enginy. L\u2019Enrique era una persona que es deixava estimar en el tracte hum\u00e0. R\u00edgid per\u00f2 afable, coherent amb les seves idees fins al final. Amant del bon menjar per\u00f2 tradicional (\u201ca mi no me vengas con comida japonesa\u201d), d\u2019un peculiar llenguatge i sentit de l\u2019humor que traslladava als estudiants, a trav\u00e9s dels seus tradicionals \u201cmasajes\u201d i \u201cemilios\u201d, o a classe mentre dissertava sobre \u201cestrellas muy j\u00f3venes y muy calientes\u201d. L\u2019Enrique era un model d\u2019efici\u00e8ncia tan a nivell docent, de recerca o de gesti\u00f3. Va arribar a fregar el cel amb publicacions en revistes d\u2019elevat impacte. Tot i la seva atape\u00efda agenda, era capa\u00e7 de sorprendre\u2019t a primera hora del dia, quan encara no havien posat ni els carrers, amb un \u201cemilio\u201d on et deia \u201cHas visto el astro-\u00ad\u2010ph de hoy?\u201d. La seva elevada productivitat cient\u00edfica, incl\u00fas durant la seva etapa com a vice-\u00ad\u2010rector, li van fer rebre el sobrenom de \u201cEnrique Garcia-\u00ad\u2010PARBerro\u201d, fent \u00fas de l\u2019acr\u00f2nim PAR amb el que es designa a la UPC els Punts per Activitat de Recerca. I com a mostra de la seva v\u00e0lua, les seves idees i el fet de no parlar catal\u00e0, no van suposar cap obstacle per a ser triat com a responsable del nou programa de contractaci\u00f3 de professorat universitari Serra H\u00fanter, per la Generalitat de Catalunya. Tamb\u00e9 en aquest terreny l\u2019Enrique ha deixat empremta.<\/p>\n
Als darrers anys, l\u2019Enrique va intercanviar el c\u00e0rrec de Vice per la bici, activitat a la qu\u00e8 tamb\u00e9 s\u2019hi va dedicar en cos i \u00e0nima i gr\u00e0cies a la qual va arribar a aprimar-\u00ad\u2010se 40 kg, sense que aix\u00f2 afect\u00e9s ni un xic a les seves neurones. A banda de la bicicleta, era un amant de m\u00faltiples esports. Ll\u00e0stima d\u2019aquella caminada per la muntanya, que l\u2019Enrique m\u2019havia proposat fer recentment i que mai vam tenir oportunitat de realitzar. Tamb\u00e9 em queda el regust amarg d\u2019haver-\u00ad\u2010nos deixat als 58 anys, a les portes dels 60. M\u2019hagu\u00e9s encantat participar en el congr\u00e9s aniversari que ben segur hagu\u00e9ssim organitzat tots en el seu honor. Se\u2019n va un dels grans i el buit que deixa enrere \u00e9s dels que costar\u00e0 d\u2019emplenar.<\/p>\n
Josep Guerrero (Doctorat 2001)<\/p>\n
Potser m\u2019equivoqui per\u00f2, d\u2019entre tots els doctorands de l\u2019Enrique, crec que vaig ser qui va tenir menys relaci\u00f3 amb ell. Les circumst\u00e0ncies laborals i acad\u00e8miques en que em trobava l\u2019any 2000 no feien gens f\u00e0cil treballar en la tesi i nom\u00e9s podia dedicar-\u00ad\u2010hi temps amb comptagotes. No amagar\u00e9 que m\u00e9s d\u2019un cop em vaig plantejar deixar-\u00ad\u2010la. I \u00e9s aqu\u00ed on l\u2019Enrique va venir, va veure i va decidir que ni parlar-\u00ad\u2010ne i, malgrat la seva pr\u00f2pia escassetat de temps, no va dubtar a dedicar-\u00ad\u2010me hores, \u00e0nims i esfor\u00e7, empenyent subtilment i no tan subtilment, fins que vaig poder acabar-\u00ad\u2010la. Gr\u00e0cies, Enrique! No puc evitar preguntar-\u00ad\u2010me quanta gent no sabr\u00e0 que et troba a faltar.<\/p>\n
Santiago Torres ( Doctorat 2002)<\/p>\n
Tinc l\u2019orgull d\u2019haver estat un dels primers estudiants en doctorar-\u00ad\u2010se amb Enrique Garc\u00eda-\u00ad\u2010Berro. Des d\u2019aleshores, fa m\u00e9s de 20 anys ja, he mantingut una estreta col\u00b7laboraci\u00f3, no nom\u00e9s en recerca sin\u00f3 compartint amb ell doc\u00e8ncia en moltes assignatures. Puc ben dir, que tot el que he pogut aprendre d\u2019astronomia o la meva carrera universit\u00e0ria ha estat gracies a ell. Les seves contribucions cient\u00edfiques, els seus assoliments acad\u00e8mics i les seves aportacions en el camp de la gesti\u00f3 han estat realment admirables, per\u00f2 m\u00e9s ho eren encara els seus valors com a persona; la seva honestedat en tots els \u00e0mbits, la seva passi\u00f3 i dedicaci\u00f3 per la seva feina i envers els seus estudiants perduraran sens dubte en l\u2019\u00e0nima de molts de nosaltres.<\/p>\n
Pilar Gil Pons (Doctorat 2003)<\/p>\n
Vaig comen\u00e7ar a treballar en el m\u00f3n de la recerca i la doc\u00e8ncia amb Enrique Garc\u00eda-\u00ad\u2010Berro. Vaig aprendre a con\u00e8ixer la literatura cient\u00edfica amb ell i em va recolzar en la publicaci\u00f3 dels meus primers manuscrits. Sempre li estar\u00e9 agra\u00efda pel que vaig aprendre. La seva gran capacitat de treball, la seva tenacitat per aconseguir el seus objectius, i la seva efici\u00e8ncia eren admirables. Va realitzar aportacions cient\u00edfiques de primer nivell, i va treballar durament per la UPC. Encara tenia molt m\u00e9s per endavant.<\/p>\n
Jordi Guti\u00e9rrez (Doctorat 2003)<\/p>\n
Pensando en qu\u00e9 escribir en recuerdo de Enrique, me vienen a la cabeza los versos finales del poema \u201cThe road not taken\u201d, de Robert Frost:<\/p>\n
Two roads diverged in a wood, and I -\u00ad\u2010<\/p>\n
I took the one less traveled by,<\/p>\n
And that has made all the difference.En la monta\u00f1a, Enrique decidi\u00f3 tomar el camino menos transitado; tambi\u00e9n el m\u00e1s duro y dif\u00edcil. Era una decisi\u00f3n muy propia de \u00e9l: nunca le vi rehuir los caminos dif\u00edciles, siempre trabajando con esa tenacidad y energ\u00eda inagotable que, entre otros rasgos, le caracterizaban.Sus contribuciones a la astrof\u00edsica han sido fruto de su inteligencia y su capacidad de trabajo, pero tambi\u00e9n de su atrevimiento en adentrarse por sendas que pocos transitaban. Eran los problemas m\u00e1s dif\u00edciles los que m\u00e1s le atra\u00edan, y a menudo consegu\u00eda extraer de ellos nuevos conocimientos.<\/p>\n
La monta\u00f1a se lo llev\u00f3 antes de tiempo, sin darle tiempo a conquistar otras cimas, tanto cient\u00edficas como personales. Su recuerdo, sin embargo, perdurar\u00e1 en quienes le conocimos bien.<\/p>\n
Jordi Portell (doctorat 2005)<\/p>\n
S\u00f3c un dels nombrosos enginyers que van gaudir de les classes d\u2019Astronomia (aix\u00ed, amb maj\u00fascules) que l\u2019Enrique impartia a l\u2019escola de Telecomunicacions de la UPC, al Campus Nord. All\u00e0 el vaig con\u00e8ixer, cap a l\u2019any 1999, i de seguida vaig veure com de bo arribava a ser l\u2019Enrique com a professor. Sempre m\u2019havia agradat l\u2019astronomia, per\u00f2 en con\u00e8ixer el tema amb m\u00e9s detall, i sobretot en con\u00e8ixer a l\u2019Enrique, vaig veure clar que volia fer el projecte final de carrera en un tema relacionat amb l\u2019Espai. Aix\u00ed li vaig comentar un dia, i en quan me\u2019n vaig adonar, ja estava al seu despatx, junt amb la Pilar i el Santi, treballant en els sistemes de tractament de dades a bord de la missi\u00f3 SIXE. Des d\u2019aleshores, i fins que ens va deixar tan prematurament, no vam deixar de treballar junts, amb la meva tesi (que tamb\u00e9 va dirigir), estudiants, articles i recerca. Sempre f\u00e8iem broma sobre qui tindria el \u00abr\u00e8cord\u00bb de contestar un correu a hores m\u00e9s intempestives de la nit. Aix\u00ed era l\u2019Enrique: inesgotable, apassionat, i un fabul\u00f3s docent. Sabia transmetre (i contagiar) la seva passi\u00f3 per la recerca, no nom\u00e9s ensenyant el temari o conceptes als seus estudiants o col\u00b7laboradors, sin\u00f3 ensenyant a fer-\u00ad\u2010se seus els projectes, i sobretot ensenyant a gaudir de la feina feta.<\/p>\n
Crec que tinc el grand\u00edssim honor de ser qui va fer (o un dels que va fer) que l\u2019Enrique s\u2019endins\u00e9s dins el m\u00f3n de la compressi\u00f3 de dades per sistemes espacials. Tot va comen\u00e7ar amb l\u2019esmentada missi\u00f3 SIXE, per\u00f2 va continuar de seguida amb la gran missi\u00f3 Gaia, que crec que fou una de les seves passions. Ja cap al 2001-\u00ad\u2010 2002, quan ell estava co-\u00ad\u2010dirigint la meva tesi (junt amb el Xavier Luri de la UB), vam co-\u00ad\u2010dirigir junts el nostre primer estudiant de projecte final de carrera, i aix\u00f2 va donar pas a la creaci\u00f3 de les fant\u00e0stiques Jambos (o Gaia Technological Jamborees, GTJs), que procur\u00e0vem fer quinzenalment. Eren, b\u00e0sicament, una festa de la recerca; unes reunions de seguiment convertides en quelcom apassionant i divertit. Amb el pas dels anys vam anar tenint m\u00e9s estudiants, i crec que en alguna ocasi\u00f3 vam tenir-\u00ad\u2010n\u2019hi 4 \u00f2 5 simult\u00e0niament. Algun d\u2019aquests estudiants van arribar per quedar-\u00ad\u2010s\u2019hi, els quals van comen\u00e7ar a co-\u00ad\u2010dirigir els seus propis estudiants (junt amb l\u2019Enrique o jo mateix). Un d\u2019aquests \u00e9s l\u2019Alberto Gonz\u00e1lez Villafranca, l\u2019\u00fanic doctorand que hem co-\u00ad\u2010dirigit junts. Tots tres vam crear FAPEC, el compressor de dades que va estr\u00e8nyer encara m\u00e9s els nostres lligams, i que va donar peu a la creaci\u00f3 de DAPCOM, la primera empresa Spin-\u00ad\u2010Off participada tant per la UPC com per la UB. Ell sempre va dir que la ra\u00f3 per la que es ficava en aquest projecte empresarial era per donar una opci\u00f3 de futur als joves, no per ell. I ho deia de tot cor.<\/p>\n
Amb l\u2019Enrique vam dirigir fins a 17 projectes finals de carrera i treballs finals de grau o de m\u00e0ster, apart de l\u2019esmentada tesi. Hem publicat 8 articles junts, un cap\u00edtol de llibre, una patent (la de FAPEC) i 21 contribucions a congressos. Tot aix\u00f2, \u00e9s clar, apart de les altres l\u00ednies de recerca en qu\u00e8 treballava molt activament, i apart de totes les classes i gestions que havia de fer. Els seus estudiants estan repartits per algunes de les institucions i empreses m\u00e9s prestigioses d\u2019arreu del m\u00f3n, i el compressor de dades que vam crear junts est\u00e0 a punt de volar en una petita flota de sat\u00e8l\u00b7lits. Apart, el Prof. Kip S. Thorne, a qui l\u2019Enrique va proposar i apadrinar per atorgar-\u00ad\u2010li el t\u00edtol de Doctor Honoris Causa per la UPC, ha estat recentment distingit amb el Premi Nobel de F\u00edsica. Crec que s\u00f3n uns molt bons homenatges a la gran feina i visi\u00f3 que va tenir l\u2019Enrique. Tant de bo ho hagu\u00e9s pogut arribar a veure en persona.<\/p>\n
Silvia Catal\u00e1n Ruiz (Doctorado 2008)<\/p>\n
Aun no me creo que est\u00e9 escribiendo estas l\u00edneas. Enrique fue mi codirector de tesis, junto con Jordi Isern. No tuve ocasi\u00f3n de tener tan estrecha relaci\u00f3n con \u00e9l como con Jordi, al estar mi tesis m\u00e1s vinculada con el Instituto de Ciencias del Espacio. A\u00fan as\u00ed le estoy muy agradecida por haberme aceptado como su estudiante de doctorado y haberme animado durante todo el camino.<\/p>\n
Ahora hac\u00eda un tiempo que no nos ve\u00edamos, creo que la \u00faltima vez fue en 2014 en el congreso de Enanas Blancas de Montreal. Me di\u00f3 un gran abrazo y sus felicitaciones al enterarse de que estaba embarazada. Me quedo con ese recuerdo y con una frase que me dijo un d\u00eda cuando yo andaba agobiada con la tesis: \u201cNo te preocupes Silvia, al fin y al cabo son s\u00f3lo enanas blancas\u201d, haciendome ver que la vida son muchas cosas m\u00e1s que s\u00f3lo trabajo.<\/p>\n
Muchas gracias Enrique por todo, siempre te recordaremos.<\/p>\n
Pablo Lor\u00e9n Aguilar (Doctorado 2008)<\/p>\n
Es dif\u00edcil, por no decir imposible, resumir tantos a\u00f1os en unas pocas frases. Cuando conoc\u00ed a Enrique, Yo era un estudiante de \u00faltimo a\u00f1o de carrera. Estaba m\u00e1s perdido que un pulpo en un garaje, tratando de encontrar la forma de hacer un doctorado. Yo no ten\u00eda una gran nota, y en la mayor\u00eda de los departamentos me dieron largas. Pero Enrique fue diferente, y me acogi\u00f3 como su estudiante. Jam\u00e1s podr\u00e9 expresar la gratitud que te tengo por todo lo que me ense\u00f1\u00f3. Su forma de luchar por cada paper, su infinita capacidad de trabajo y sobre todo, lo que mas echar\u00e9 de menos, su incre\u00edble intuici\u00f3n en el campo de la Astrof\u00edsica. Es ahora cuando me doy cuenta realmente de cu\u00e1nto hac\u00eda por m\u00ed, y cu\u00e1n importante era en mi vida. Estas semanas, me he encontrado a m\u00ed mismo esperando alguno de sus emails preguntando c\u00f3mo va el trabajo, o deseando escribirle un correo electronico para consultarle algo. Aun no me hago la idea de que no est\u00e1\u2026 y probablemente nunca acabe de hacerlo del todo. Como me dijo alguien recientemente, hay cosas que nunca pasan de moda ni mueren. Quiero pensar que Enrique es una de esas personas\u2026 por mucho que no est\u00e9 en persona, siempre le llevar\u00e9 conmigo. Siempre.<\/p>\n
Alberto Gonz\u00e1lez (Doctorat 2011)<\/p>\n
Encara recordo el dia en que vaig decidir enviar-\u00ad\u2010li un correu a l\u2019Enrique, demanant-\u00ad\u2010li sobre la possibilitat de fer un doctorat. \u00c9s un correu de l\u2019octubre del 2004 que encara tinc a la b\u00fastia. Tot just havia terminat Telecos, a on el vaig con\u00e8ixer a l\u2019optativa d\u2019Astronomia. La seva manera d\u2019impartir l\u2019assignatura impactava a tothom: s\u2019explicava amb molta claredat i feia servir sovint el seu caracter\u00edstic sentit de l\u2019humor, la qual cosa el va fer popular a la facultat.<\/p>\n
En rebre aquell primer correu em va citar per parlar al seu despatx al dia seg\u00fcent, afegint tamb\u00e9, amb el seu to bromista, que en ser octubre ja se m\u2019havia passat el termini de totes les beques. La relaci\u00f3 va fructiferar, malgrat haver d\u2019esperar m\u00e9s d\u2019un any per aconseguir la beca. Ell sempre deia que no volia esclaus, aix\u00ed que em va ajudar a aconseguir finan\u00e7ament per a la nova aventura. Vam comen\u00e7ar treballant a la missi\u00f3 GAIA, i vam acabar fent una tesi sobre compressi\u00f3 de dades en missions espacials. I \u00e9s que l\u2019Enrique era un tot-\u00ad\u2010terreny intel\u00b7lectual. Durant els anys que vaig passar treballant amb ell vaig tenir l\u2019oportunitat de presenciar els engranatges del seu cap en funcionament en moltes ocasions, sobretot a les Jamborees que feiem dimarts a les tardes, i en les que invariablement participava amb idees i suggeriments per atacar els nostres problemes.<\/p>\n
Feiem broma sobre el fet que jo vaig comen\u00e7ar el doctorat just quan ell va comen\u00e7ar la seva etapa com a vicerector. Va ser una etapa dura per a ell. Mai he pogut entendre com era capa\u00e7 de compatibilitzar totes les seves funcions sense defallir: en paral\u00b7lel dirigia diverses tesis i PFCs, era director del departament de F\u00edsica Aplicada, vicerrector de la UPC, i durant aquest per\u00edode va continuar donant classes a la universitat. Aix\u00f2 casat i amb tres fills. Era un torrent inesgotable d\u2019energia, tot i que afrontava les tasques i reptes que se li anaven presentant amb una calma m\u00edstica.<\/p>\n
De totes formes, el tret que m\u00e9s destacaria d\u2019ell \u00e9s la seva qualitat humana. I aix\u00f2 ho dic de tot cor. Des de bon comen\u00e7ament em va ajudar en tot el que va poder. Era un home amb el qual podies treballar molt tranquil. Sabies que sempre et recolzaria. Sempre es va preocupar del nostre futur m\u00e9s enll\u00e0 de la nostra etapa acad\u00e8mica, sempre podies comptar amb ell pel que necessitessis. Per a mi l\u2019Enrique ha estat pare acad\u00e8mic i mentor. No exagero gens quan afirmo que li dec una gran part del que s\u00f3c i he aconseguit, i per aix\u00f2 li estar\u00e9 eternament agra\u00eft.<\/p>\n
Jordi Casanova (Doctorat 2011)<\/p>\n
Vaig tenir la sort d\u2019anar a parar a les mans de l\u2019Enrique i poder comen\u00e7ar la tesi amb ell. Tot i estar molt enfeinat, sempre va procurar per mi i es va preocupar que la feina es f\u00e9s ben feta. Vaig aprendre molta astrof\u00edsica amb ell i em va ensenyar a treballar amb dedicaci\u00f3 i esfor\u00e7. Tinc un molt bon record de les reunions peri\u00f2diques que f\u00e8iem al IEC, que sempre amania amb el seu sentit de l\u2019humor. M\u2019admirava la seva gran capacitat de treball i perfecci\u00f3, i la passi\u00f3 que posava a la feina i a l\u2019Astronomia. Sempre el recordar\u00e9 com un gran cient\u00edfic, i una persona sincera i disciplinada que estimava el que feia.<\/p>\n
Isabel Renedo (Doctorat 2014)<\/p>\n
L\u2019Enrique Garc\u00eda-\u00ad\u2010Berro tenia una capacitat admirable de treball i d\u2019organitzaci\u00f3 del seu temps en tasques ben diverses: cient\u00edfiques, acad\u00e8miques i de gesti\u00f3. Recordo com els dimecres tot i la seva llarga jornada al Rectorat, sempre tenia temps per comentar els meus \u00faltims gr\u00e0fics.<\/p>\n
L\u2019Enrique ha deixat empremta en les nostres vides i no l\u2019oblidarem. Recordo amb especial afecte les reunions a tres bandes amb el meu co-\u00ad\u2010director, Leandro G. Althaus. Era molt satisfactori veure com es retroalimentaven, trobant matisos interessants i idees noves.<\/p>\n
Gr\u00e0cies Enrique per la teva ajuda i dedicaci\u00f3.<\/p>\n
Gabriela Aznar Siguan (Doctorat 2015)<\/p>\n
M\u2019omple de tristesa haver d\u2019escriure tan prematurament aquestes l\u00ednies en mem\u00f2ria de l\u2019Enrique, i em sembla encara poc el tribut que li podr\u00e9 retre. Jo vaig con\u00e8ixer l\u2019Enrique l\u2019any 2008. Aleshores estava estudiant la Llicenciatura de matem\u00e0tiques a la UPC i el professor Sebasti\u00e0 Xamb\u00f3 em va recomanar anar a parlar amb l\u2019Enrique per demanar-\u00ad\u2010li consell de com apropar-\u00ad\u2010me a l\u2019astrof\u00edsica durant el meu proper any d\u2019estada Erasmus. Recordo la llarga xerrada que vam tenir en el seu despatx al rectorat de la UPC. Ell era un home molt ocupat, per\u00f2 sempre estava disposat a dedicar-\u00ad\u2010te les \u00faltimes hores del dia. Durant el doctorat, mentre ell tenia el c\u00e0rrec de director del programa Serra-\u00ad\u2010Hunter, ens trob\u00e0vem per dinar a deliciosos i simples restaurants del centre que em va permetre descobrir. Totes aquestes reunions m\u2019han ensenyat no tan sols a endinsar-\u00ad\u2010me al fascinant m\u00f3n de l\u2019astrof\u00edsica, sin\u00f3 que tamb\u00e9 a com fer-\u00ad\u2010ho, i com fer-\u00ad\u2010ho amb \u00e8xit. De les reunions informals i relaxades (amb bon menjar) poden sortir bones idees, cal estar sempre al dia dels esdeveniments cient\u00edfics, les col\u00b7laboracions externes s\u2019han de cuidar, i l\u2019organitzaci\u00f3 i la passi\u00f3 per la feina s\u00f3n essencials. Quan vaig acabar el doctorat l\u2019Enrique encara em deia que no havia aconseguit treure\u2019m la meva manera matem\u00e0tica de pensar. Una vegada m\u00e9s, t\u00e9 ra\u00f3. Tot i aix\u00ed va aconseguir inculcar-\u00ad\u2010me tants altres coneixements i aptituds que mai no podr\u00e9 oblidar. He tingut la sort de ser una de les persones que ha pogut aprendre d\u2019ell des d\u2019a prop i espero poder fer bon \u00fas d\u2019aquest bagatge com es mereix. Et trobar\u00e9 a faltar en aquestes etapes.<\/p>\n
Ruxandra Cojocaru (Doctorat 2016)<\/p>\n
Com deia Santi, Enrique va ser molt per molts, per\u00f2 aqu\u00ed preferiria parlar m\u00e9s del que va significat per a mi ser la seva estudiant de doctorat i treballar amb ell. Crec que, sense cap dubte, la seva pres\u00e8ncia i for\u00e7a ens ha deixat una marca a tots els que hem treballat amb ell. Personalment, em considero molt agra\u00efda i afortunada per haver-\u00ad\u2010lo tingut com un del meus directors de tesis, sempre he tingut la sensaci\u00f3 que em donava direcci\u00f3 i \u00e0nims per continuar. I crec que aquest era un del seus m\u00e8rits com investigador, que a m\u00e9s de ser molt capa\u00e7, i de tenir una enorme voluntat de treballar, tenia tamb\u00e9 una certa claredat que el permetia veure els objectius finals i despr\u00e9s la perseveran\u00e7a i l\u2019optimisme necessaris per arribar a tocar-\u00ad\u2010los. Tamb\u00e9 puc dir que en tots el moments m\u00e9s importants o m\u00e9s durs de la meva tesis, Enrique sempre m\u2019ha recolzat i va fer el m\u00e9s convenient per mi, i a vegades, va fer molt m\u00e9s del que se li podria haver demanat, i aix\u00f2 dl permetia veure els objectius finals i despr\u00e9s la perseveran\u00e7a i l\u2019optimisme necessaris per arribar a tocar-\u00ad\u2010los. Tamb\u00e9 puc dir que en tots el moments m\u00e9s importants o m\u00e9s durs de la meva tesis, Enrique sempre m\u2019ha recolzat i va fer el m\u00e9s convenient per mi, i a vegades, va fer molt m\u00e9s del que se li podria haver demanat, i aix\u00f2 diu molt sobre ell com a persona i com a supervisor.<\/p>\n
Crec que hi ha moltes coses que Enrique m\u2019ha dit i que sempre recordar\u00e9, algunes gracioses i d\u2019altres s\u00e0vies. Per\u00f2 la que em ve ara mateix al cap \u00e9s com un dia, fa uns anys, parlant just sobre els seus horaris bastant carregats, i de les seves moltes responsabilitat, Enrique em va dir que ell \u00e9s, primer de tot, un professor, i que el m\u00e9s important per a ell, en la seva vida professional, son les seves classes i els seus estudiants. Crec que aix\u00ed \u00e9s com a ell li agradaria que el record\u00e9ssim.[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
” _builder_version=”4.14.8″ _module_preset=”default” title_text=”PR_Image1.png” hover_enabled=”0″ sticky_enabled=”0″ width=”600px” module_alignment=”center”]Enrique Garc\u00eda-\u00ad\u2010Berro Montilla va morir el passat 23 de setembre de 2017 en un accident de muntanya en el Pirineu d\u2019Osca.Nascut a Jaen el 3 de mar\u00e7 de 1959, va estudiar F\u00edsica a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar amb el m\u00e0xim honor de 1r de […]<\/p>\n","protected":false},"author":0,"featured_media":5805,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"2880","footnotes":""},"categories":[71,76],"tags":[],"class_list":["post-5809","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-announcements","category-other-announcements"],"yoast_head":"\n