El Govern presenta l’Estratègia Catalunya Espai 2030 per seguir impulsant la indústria de l’espai

Avui s’ha presentat l’Estratègia Catalunya Espai 2030, el nou full de ruta del Govern per als pròxims cinc anys. Catalunya es dota així d’un fons de capital públic per impulsar la indústria de l’espai amb una inversió inicial de 40 milions d’euros.

L’Estratègia té l’objectiu de continuar reforçant la indústria de l’espai a Catalunya i contribuir a la sobirania tecnològica europea en aquest àmbit. Així mateix, es vol donar resposta als grans reptes globals vinculats a l’espai, com la gestió i explotació de dades o la connectivitat.

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha subratllat que l’Estratègia Catalunya Espai 2030 «reflecteix l’ambició del país de liderar el futur en l’àmbit de l’espai des de la innovació, el talent i la col·laboració». Una nova estratègia que també ha de servir per reforçar les capacitats industrials i empresarials del sector espacial a Catalunya. «Apostem per la reconversió industrial a través de les tecnologies espacials», ha destacat el conseller.

L’Estratègia Catalunya Espai 2030 s’estructura en cinc grans eixos amb els objectius de disposar de més empreses innovadores, més talent qualificat, més aliances amb sectors tractors, una presència internacional reforçada i projectar Catalunya com a referent en el sector espacial.

Per aconseguir els objectius marcats, es disposarà d’un fons de capital per impulsar la indústria de l’espai amb una inversió pública inicial de 40 milions d’euros, que se sumen als 7,5 milions de pressupost, per desplegar les primeres actuacions el pròxim any 2026. La voluntat del Govern és mobilitzar fins a 150 milions d’euros públics durant els pròxims 5 anys per tal de duplicar aquesta xifra gràcies a la mobilització de capital privat. S’estima que cada euro públic invertit es multiplica per dos.

Aquest nou fons estarà gestionat per Avançsa, l’organisme del Departament d’Empresa i Treball encarregat d’impulsar l’ecosistema empresarial català mitjançant la col·laboració publicoprivada.

L’estratègia és fruit d’un procés de treball participatiu amb els principals actors del sector espacial català, així com experts, institucions i agents internacionals, amb la voluntat de donar resposta a les necessitats d’un sector que ha de ser clau en la reindustrialització de Catalunya i que s’ha de connectar amb les estratègies espanyoles i europees per situar-nos en la primera divisió de l’espai. L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), juntament amb el centre de recerca i2CAT i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), ha contribuït de forma clau en la seva definició i continuarà sent una figura imprescindible en el desplegament d’aquesta estratègia.

La nova estratègia preveu 8 missions satel·litàries d’aquí al 2030 amb la voluntat d’impulsar la sobirania europea al voltant de dos àmbits:

• L’observació de la Terra, per tal de donar resposta a situacions de sequera, inundacions o altres situacions d’emergència.
• Les comunicacions, per arribar a zones remotes i per poder fer front a situacions com les apagades.

Les missions van dirigides a capacitar al sector i obtenir dades, així com a dotar Catalunya d’infraestructures en aquest camp.

L’acte de presentació de l’Estratègia Catalunya Espai 2030 ha tingut lloc al Parc Astronòmic del Montsec, a Àger, i ha estat presidit pel conseller Sàmper acompanyat de la secretària de Polítiques Digitals, Maria Galindo. Ha comptat també amb la participació del director de l’Agència Espacial Espanyola (AEE), Juan Carlos Cortés; el director de Programes de Navegació de l’Agència Espacial Europea (ESA), Xavier Benedicto; el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort; i el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Carles Ruiz.

Per part de les institucions col·laboradores de la Generalitat en matèria d’espai hi han assistit Xavier Luri, director de l’IEEC; Sergi Figuerola, director d’i2CAT i Antonio Magariños, director de l’ICGC.

El professor i exdirector de la International Space University (ISU), Joan de Dalmau, ha conduït l’acte i ha moderat la taula rodona amb representants empresarials del sector espacial en què han participat Rafel Jordà, CEO d’Open Cosmos; Roser Roca, CEO d’Airbus GeoTech; i Adrià Argemí, CEO de Pangea Propulsion.