Catalunya reivindica el potencial del seu ecosistema espacial per acollir l’International Astronautical Congress (IAC) el 2029
• L’IAC és el congrés més important de l’àmbit espacial a escala mundial, i reuneix cada any prop de 15.000 de representants d’agències espacials de tot el món
• La candidatura ‘Barcelona IAC 2029’ està impulsada pel Govern d’Espanya, a través de l’Agència Espacial Espanyola (AEE), i la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
• Sota el lema ‘Water Resilience from Space’ (Resiliència hídrica des de l’espai), la candidatura aborda un dels reptes globals més urgents del nostre temps amb un enfocament integral que pretén interpel·lar tots els agents de l’ecosistema espacial mundial
Ahir, dimarts dia 8 de juliol, va tenir lloc la presentació oficial de la candidatura perquè Barcelona aculli l’International Astronautical Congress (IAC) d’aquí a tres anys. L’acte, celebrat davant l’ecosistema català de l’espai a la Llotja de Mar de la capital catalana, va comptar amb la participació del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, i de la directora de Programes i Indústria de l’Agència Espacial Espanyola (AEE), Cecilia Hernández.
La candidatura ‘Barcelona IAC 2029’ està coliderada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Govern d’Espanya, a través de l’Agència Espacial Espanyola (AEE), i el Departament d’Empresa i Treball del Govern de Catalunya, a través de la Secretaria de Polítiques Digitals i en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
Catalunya ha consolidat en pocs anys un dels ecosistemes espacials emergents més dinàmics del sud d’Europa, amb un fort creixement empresarial, capacitat d’atracció d’inversió, el lideratge i suport de l’Estratègia Catalunya Espai 2030 impulsada pel Govern i una clara aposta per esdevenir un actor rellevant de la nova economia espacial europea.
Per al conseller Sàmper, “Catalunya té l’ambició i els actius per liderar el futur de l’espai, un sector altament estratègic, motiu pel qual des del Govern impulsem l’Estratègia Catalunya Espai 2030 per contribuir a la sobirania tecnològica europea en aquest àmbit, i, en el marc d’aquesta aposta, ens postulem com la seu idònia per acollir l’IAC, el congrés espacial més important del món, l’any 2029”.
La candidatura ‘Barcelona IAC 2029’, una oportunitat estratègica
La candidatura es va presentar oficialment davant la IAF a finals d’abril de 2026, i des d’aleshores i fins a la votació final, que tindrà lloc a l’octubre a Turquia en el marc de l’IAC 2026, ha de desenvolupar una intensa campanya internacional de promoció, captació de suports i presentacions davant dels membres de la IAF. En aquest sentit, els darrers dos mesos ja ha estat defensada en diversos fòrums internacionals del sector que han tingut lloc a Belfast, Viena i Brussel·les.
En aquest sentit, segons el conseller Sàmper, la candidatura de Barcelona a l’IAC 2029 “és una oportunitat estratègica per fer créixer encara més l’ecosistema català de l’espai, atraure inversió, negoci i reconeixement global”, ja que permet posicionar-se com a actor rellevant en l’ecosistema espacial global, generar impacte econòmic, científic i reputacional; connectar espai, indústria i digitalització amb grans reptes globals com ara el canvi climàtic, la sostenibilitat o les dades, i actuar com a palanca per al creixement i projecció internacional de l’ecosistema espacial i tecnològic local.
L’International Astronautical Congress (IAC) reuneix cada any prop de 15.000 de representants d’agències espacials de tot el món, grans empreses, startups i indústria innovadora, institucions acadèmiques, universitats i centres tecnològics i de recerca, així com governs i organismes internacionals, cosa que l’ha consolidat com l’esdeveniment de referència i el principal punt de trobada global del sector.
El sector espacial català, motor de creixement i generació d’ocupació
El sector de les tecnologies de l’espai a Catalunya ja compta amb 83 empreses que generen un volum de negoci de 237 milions d’euros (dades 2024). És una de les principals conclusions d’un estudi d’ACCIÓ, l’agència per al creixement de les empreses del Departament d’Empresa i Treball, dut a terme en col·laboració amb la Secretaria de Polítiques Digitals i l’IEEC. D’acord amb l’informe, el nombre d’empreses d’aquest sector s’ha més que triplicat des del 2019 i aquestes companyies ja donen feina a un total de 1.822 persones.
El sector de les tecnologies de l’espai a Catalunya està format majoritàriament per pimes, que representen el 88% del total d’empreses, i compta amb un teixit emprenedor rellevant, ja que el 29% són startups. D’altra banda, es tracta d’un sector en creixement: més de la meitat de les companyies (51%) tenen menys de 10 anys, i el 21% d’empreses superen els 10 milions d’euros de facturació. L’informe també posa de manifest l’obertura internacional del sector, amb un 33% d’empreses exportadores i un 13% de filials d’empreses estrangeres.
Pel que fa a les baules de la cadena de valor, el 40% de les empreses operen en activitats vinculades a l’observació de la Terra. Les segueixen els proveïdors tecnològics i de consultoria (29%), les companyies especialitzades en telecomunicacions i ciberseguretat (21%) i els proveïdors de components (17%).
En termes de finançament captat per les startups del sector, l’informe subratlla que Barcelona s’ha posicionat com la quarta ciutat de la Unió Europea en captació d’inversió privada durant l’últim quinquenni (2021-2025), només per darrere de Tolosa, Berlín i Múnic. Concretament, les startups catalanes Sateliot, Pangea Propulsion, Kreios Space, Aistech Space, Fregata Space i EarthPulse han captat un total de 113 milions de dòlars en un conjunt de 13 rondes de finançament.
L’estudi també identifica les principals oportunitats en l’àmbit de les tecnologies de l’espai: l’impuls del sector a través d’un ecosistema basat en sinergies entre empreses, centres tecnològics i universitats que avancin cap a un model econòmic innovador i generador de serveis d’alt valor afegit; el potencial de l’observació de la Terra i l’ús de dades espacials per a la sostenibilitat ambiental; el desenvolupament de nous models de negoci vinculats a l’economia de les dades; la transferència tecnològica i la innovació transversal cap a sectors estratègics com l’energia, la mobilitat o la salut; i reforçar la capacitat del territori per atraure talent i inversió internacional.
Alhora, l’informe assenyala reptes rellevants com la necessitat de consolidar i escalar el teixit empresarial, avançar en un marc regulador clar per a la gestió de dades espacials, reforçar la captació de talent especialitzat, disposar d’infraestructures pròpies de llançament i garantir un desenvolupament sostenible del sector davant el repte creixent de la brossa espacial.
El document també analitza el context internacional espacial: conclou que el 2026 el mercat global de les tecnologies de l’espai superarà els 550.000 milions de dòlars i preveu un creixement del 7,9% interanual fins al 2030.
Sobre l'IEEC
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.
L’IEEC és una fundació del sector públic sense ànim de lucre, fundada el febrer de 1996. Està regit per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). L’IEEC és també un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).