Europe wishes Gaia a good trip [NOT TRANSLATED]

L’objectiu de Gaia és desgranar la història de la nostra Galàxia, des dels seus orígens fins a l’estat actual, a partir de la mesura de les posicions, distàncies i moviments de mil milions d’estrelles i de les propietats físiques d’aquestes, com poden ser la temperatura, la lluminositat i la composició química.

Les observacions de Gaia tindran una precisió sense precedents de microsegons d’arc, equivalent a l’amplada d’una moneda d’euro situada a la Lluna vista des de la Terra. Gaia catalogarà mil milions d’estrelles, un 1% del total de la Galàxia. Actualment el catàleg astromètric més precís conté 120000 estrelles i va ser elaborat per Hipparcos, una satèl·lit també de l’Agència Espacial Europea.

La determinació de les distàncies a les estrelles es basen en la paral·laxi, un efecte de perspectiva que fa variar la posició d’una estrella propera respecte a un fons d’estrelles més llunyanes quan la mirem des de diferents punts d’una òrbita al voltant del Sol. La mida d’aquest desplaçament ens dona la distància a la que es troba l’estrella. Com més llunyana, més petit serà.

Gaia orbitarà al voltant del Sol en el punt de Lagrange L2, un punt d’equilibri situat a 1,5 milions de km de la Terra. Gaia hi arribarà en un viatge de 30 dies, després de ser llançat des de la base de llançament de l’ESA a Kourou, a la Guaiana Francesa a bord d’un coet Soyuz-Fregat.

En girar lentament, el satèl·lit escombrarà el cel amb els seus dos telescopis equipats amb la càmera digital més gran mai llançada a l’espai, de prop de mil milions de píxels. En una revolució completa de sis hores es faran 10 milions d’observacions. El tractament de les dades que es generaran i que aniran arribant contínuament a la Terra requereixen un conjunt de programes i solucions de supercomputació molt complexos. Es calcula que el volum de dades que arribaran serà d’un petabyte (1 milió de gigabytes). El catàleg final de la missió es publicarà l’any 2020.

Més de 400 científics de tota Europa han estat treballant en els darrers anys en la preparació de la missió. Entre ells es troba un grup de més de 25 físics i enginyers de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Aquest equip ha treballat en diversos aspectes de la missió, des de les simulacions necessàries per posar a punt el procés de reducció de dades, a la preparació dels algorismes d’aquest procés o la definició d’algunes parts dels instruments, com els filtres per fer fotometria.

Amb les dades de Gaia podrem determinar l’edat de les estrelles de la nostra galàxia i els elements químics dels que estan formades, ajudant-nos a esbrinar com es va formar la Galàxia ara fa prop de 13 mil milions d’anys; podrem saber quants braços espirals té, com giren i com s’han format; ens dirà com és repartida la matèria fosca, la substància invisible que només es detecta a través de la seva influència gravitatòria sobre els objectes celestes.

A més Gaia podrà determinar l’òrbita de més de 200.000 asteroides i detectar un miler d’objectes amb òrbites properes a la Terra, així com detectar nous planetes extrasolars. I anant molt més enllà ens permetrà determinar distàncies a altres galàxies. També ens permetrà comprovar amb una gran precisió les prediccions de la Teoria General de la Relativitat d’Einstein, observant com la llum de les estrelles és desviada en passar a prop d’objectes massius com el Sol o Júpiter.

Per explicar al gran públic tota aquesta informació, investigadors del “ICCUB-IEEC han elaborat l’exposició itinerant “Mil milions d’ulls per a mil milions d’estrelles” que es presentarà l’u de juliol al Parc Astronòmic Montsec. L’exposició la podeu veure també en format digital a: http://www.am.ub.edu/expogaia