Fonts cosmològiques altament magnificades en lents de cúmuls de galàxies

Nominalment, tenint una densitat superficial subcrítica, les estrelles del cúmul són de fet òpticament gruixudes de microlente en presència d'una convergència i cisallament macro gairebé crítics, una situació pertinent a aquestes fonts altament magnificades. A més, les fonts altament magnificades són les més sensibles, tant fotomètricament com astrométricamente, als pertorbadors efectes de les lents de la subestructura de l'intracúmul, com ara els subhalos sub-galàctics que s'esperen de la teoria de la matèria fosca freda.

Presentaré els últims avenços teòrics i observacionals en la comprensió de la fenomenologia de les fonts altament magnificades en l'univers d'alt desplaçament al vermell. Discutiré com aquest fenomen recentment estudiat pot explotar-se per sondejar l'estructura de la matèria fosca a petites escales dins de l'halo del cúmul de galàxies.