La UE impulsa l’astronomia europea amb 15 milions d’euros

Els dies 26 i 27 de maig la comunitat ASTERICS es reuneix a Dwingeloo (Holanda) per celebrar l’inici del projecte, que tindrà una durada de 4 anys. Investigadors de l’IEEC i l’IFAE (centres catalans del sistema CERCA) i l’empresa barcelonina GTD assisteixen a la reunió com a membres del Consorci.

Barcelona 25/05/2015

Els observatoris astronòmics actuals, amb una mida i una complexitat sense precedents, generen una quantitat de dades creixent i difícil de processar. Quan entri en funcionament la nova generació de telescopis que han estat prioritzats per la ESFRI (European Strategy Forum on Research Infrastructures) hi haurà una allau de dades astronòmiques.

El projecte Astronomy ESFRI and Research Infrastructure Cluster (ASTERICS) té com a objectiu crear un entorn de treball col·laboratiu que permeti afrontar els reptes de les grans dades astronòmiques i trobar solucions als problemes comuns en tots aquests instruments. La planificació eficient de les observacions, l’accés a les dades, la interoperativitat amb altres recursos i arxius astronòmics i els problemes d’extracció de coneixement a partir de les observacions són només alguns d’aquests reptes.

ASTERICS també obrirà les dades a la comunitat internacional, des de professionals fins al públic general, a través de l’Observatori Virtual Internacional i donarà suport a projectes de ciència ciutadana vinculats amb els observatoris europeus més importants.

El projecte està liderat per l’Institut Holandès de Radioastronomia (ASTRON) i està format per un consorci de 22 institucions europees entre les quals participen dos centres de recerca i una empresa catalans: l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (ICE-CSIC/IEEC), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i GTD.

Altres participants de l’estat espanyol són l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), la Universitat de Granada i la Universitat Complutense de Madrid.

En paraules de l’investigador principal del projecte, el professor Mike Garret, “Una de les característiques principals d’ASTERICS és que reuneix per primer cop a la comunitat d’astronomia i la de física de partícules treballant juntes per trobar soluciones imaginatives a problemes comuns i en contacte constant amb indústries i empreses del sector aeroespacial”.

Grans projectes d’astronomia i astrofísica

Les infraestructures del projecte ASTERICS inclouen el Square Kilometre Array (SKA), un radiotelescopi actualment en construcció a Austràlia i Sud-àfrica, així com els projectes precursors associats. També el Cherenkov Telescope Array (CTA), el primer gran observatori de raigs gamma a escala mundial, format per dues grans xarxes de telescopis Cherenkov situats en ambdós hemisferis (l’Observatori del Roque de los Muchachos, a les Illes Canàries, és un candidat a accollir la de l’hemisferi nord). Segons Javier Rico, coordinador del projecte a l’IFAE i membre de CTA “ASTERICS suposa un gran salt conceptual en la metodologia pel tractament de dades científiques, amb el que pretenem explotar les sinèrgies entre els observatoris astronòmics de nova generació, així com difondre el coneixement que generen”. Per la seva banda, Josep Colomé, coordinador del projecte a l’IEEC i membre dels projectes CTA i SKA, afirma que “el component de recerca tecnològic d’aquest projecte europeu crearà noves maneres de gestionar els sistemes complexes i d’alta precisió que componen grans observatoris com CTA i SKA, i produirà desenvolupaments amb un alt potencial per a la seva aplicació en sectors industrials com la logística, la robótica o el BigData”.

Altres instal·lacions involucrades en el projecte són el KM3NeT, un telescopi ubicat al fons del mar Mediterrani amb l’objectiu de detectar neutrins, o el European Extremely Large Telescope (E-ELT), un altre telescopi per a l’observació en el rang òptic-infraroig que actualment es construeix a Xile. A més, projectes que també es beneficiaran d’ASTERICS són el Einstein gravitational-wave Telescope (ET), el telescopi espacial Euclid, el Large Synoptic Survey Telescope (LSST), el Low Frequency Array (LOFAR), el High Energy Stereoscopic System (H.E.S.S.), el Major Atmospheric Gamma Imaging Cherenkov (MAGIC), el detector d’ones gravitacionales Advanced Virgo i el European Very Large Baseline Interferometry Network (EVN). El finançament del projecte ASTERICS s’ha realitzat a través del Programa Marc Horizon 2020, el programa més gran d’investigació i desenvolupament de la Unió Europea amb un pressupost de 80 milions d’euros durant 7 anys (2014 – 2020).

Institucions que participen a ASTERICS:

• The Netherlands Institute for Radio Astronomy (ASTRON, Holanda)

• Le Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS, França)

• Istituto Nazionale di Astrofisica (INAF, Itàlia)

• University of Cambridge (Regne Unit)

• The Joint Institute for VLBI ERIC (JIVE, Holanda)

• Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA, Espanya)

• University of Edinburgh (Regne Unit)

• Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg (Alemanya)

• The Open University (Regne Unit)

• Friedrich-Alexander Universität Erlangen Nürnberg (Alemanya)

• Free University of Amsterdam (Holanda)

• Commissariat à l’Energie Atomique et aux Energies Alternatives (CEA, França)

• University of Amsterdam (Holanda)

• Universidad de Granada (Espanya)

• Stichting Fundamenteel Onderzoek der Materie (Holanda)

• Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (ICE-CSIC/IEEC, Espanya), en col·laboració amb l’empresa GTD (Espanya)

• Institut de Física d’Altas Energies (IFAE, Espanya)

• Universidad Complutense de Madrid (UCM, Espanya)

• Istituto Nazionale di Fisica Nucleare (INFN, Itàlia)

• UK Astronomy Technology Centre (UKATC, Regno Unit)

• Deutsches Elektronen-Synchrotron (DESY, Alemanya)

Contactes

IEEC
Josep Colomé Ferrer
colome@ieec.cat, 937379788 (ext.933006)

IFAE
Javier Rico
jrico@ifae.es, 931641661