Les primeres imatges del telescopi Euclid: un viatge a l’univers fosc

• La missió Euclid de l’ESA obté les primeres imatges a color, les més nítides aconseguides fins ara en una regió tan gran del cel i a una distància tan llunyana
• Euclid crearà el mapa 3D més gran i precís de l’univers per estudiar l’univers fosc
• Investigadors de l’IEEC a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) participen en aquesta missió

La missió espacial Euclid de l’Agència Espacial Europea (ESA), llançada l’1 de juliol, revela finalment les primeres imatges de l’univers a tot color. Mai un telescopi espacial no havia estat capaç d’obtenir imatges astronòmiques tan nítides en una regió tan àmplia del cel i a una distància tan llunyana, fins a 10.000 milions d’anys llum. Aquestes cinc imatges il·lustren el potencial d’Euclid i demostren que el telescopi està llest per crear el mapa 3D més extens de l’univers fins ara.

Investigadors de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), juntament amb l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i el Port d’Informació Científica (PIC), han estat treballant a Euclid durant més de 12 anys. Les quatre institucions han estat responsables del disseny, la construcció, l’assemblatge i els tests de validació de la roda de filtres de l’instrument NISP, així com de les simulacions cosmològiques de la missió. La roda de filtres és un dispositiu d’instrumentació espacial mòbil i delicat que permetrà determinar les distàncies de galàxies fins a milers de milions d’anys llum. Les simulacions cosmològiques han estat necessàries per dissenyar i optimitzar la missió i seran claus per explotar les dades adequadament.

«És extraordinàriament plaent i gratificant veure aquestes belles imatges preses amb un instrument que hem construït durant tants anys. És sorprenent adonar-se que alguna cosa que has construït està molt lluny a l’espai i és capaç de revelar l’univers amb tant de detall. Esperem amb ànsies els descobriments científics que s’acosten», diu Francisco Castander, investigador de l’ICE-CSIC i responsable dins l’IEEC del consorci Euclid a nivell espanyol.

La missió té com a objectiu investigar la matèria fosca i l’energia fosca, que componen el 95% del cosmos. Encara no se n’ha descobert la naturalesa, ja que la seva presència causa canvis subtils en l’aparença i els moviments de l’univers observable. Per revelar la influència de la matèria i energia fosques a l’univers visible, durant els sis anys vinents Euclid observarà les formes, distàncies i moviments de milers de milions de galàxies en un radi de fins a 10.000 milions d’anys llum. Així crearà el mapa tridimensional de l’univers més gran fins ara. El registre del cosmos que fa Euclid és excepcional per la seva capacitat per crear una imatge visible i infraroja notablement nítida a una gran regió del cel d’una sola vegada.

Les imatges publicades avui reflecteixen aquesta capacitat especial d’Euclid: les observacions mostren la totalitat dels objectes celestes, des d’estrelles brillants fins a galàxies febles, sense deixar de ser extremadament nítides, fins i tot quan es fa zoom sobre galàxies distants.

«La matèria fosca atrau les galàxies entre si i les fa girar més ràpidament del que la matèria visible per si mateixa pot explicar; l’energia fosca impulsa l’expansió accelerada de l’univers. Euclid permetrà per primera vegada als cosmòlegs estudiar junts aquests dos misteris foscos que competeixen entre si», explica la directora científica de l’ESA, la professora Carole Mundell.

L’investigador de l’ICE-CSIC i membre de l’IEEC i del consorci Euclid Pablo Fosalba afegeix: «Aquestes increïbles primeres imatges ja il·lustren l’enorme quantitat de dades d’alta qualitat que Euclid proporcionarà sobre el nostre univers. Observar milers de milions de galàxies, amb aquest nivell de detall, és una cosa que mai no s’havia fet. Sens dubte, revolucionarà la nostra comprensió de com la matèria i l’energia fosca determinen l’origen i l’evolució de l’univers».

Una aproximació a l’univers a través dels ulls d’Euclid

El cúmul de Perseu

Aquesta instantània increïble d’Euclid és una revolució per a l’astronomia. La imatge mostra 1.000 galàxies pertanyents al cúmul de Perseu i més de 100.000 galàxies addicionals encara més lluny al fons.

Moltes d’aquestes febles galàxies no s’havien observat abans. Algunes estan tan distants que la seva llum ha trigat 10.000 milions d’anys a arribar fins a nosaltres. En cartografiar la distribució i les formes d’aquestes galàxies, els cosmòlegs podran descobrir més sobre com la matèria fosca va donar forma a l’univers que veiem avui.

Aquesta és la primera vegada que una imatge tan gran ens permet capturar tantes galàxies en el cúmul de Perseu amb un nivell de detall tan alt. El cúmul de Perseu és una de les estructures més massives conegudes a l’univers, ubicada a només 240 milions d’anys llum de la Terra.

Els astrònoms i les astrònomes van demostrar que els cúmuls de galàxies com Perseu només es poden haver format si hi ha matèria fosca present a l’univers. Euclid observarà nombrosos cúmuls de galàxies com Perseu al llarg del temps còsmic, revelant l’element ‘obscur’ que les manté unides.

Galàxia irregular NGC 6822

Per crear un mapa 3D de l’univers, Euclid observarà la llum de galàxies a 10.000 milions d’anys llum. La majoria de les galàxies de l’univers no s’assemblen a una espiral prototípica, sinó que són irregulars i petites. Són els components bàsics de galàxies més grans com la nostra i encara podem trobar algunes d’aquestes galàxies relativament a prop nostre. Aquesta primera galàxia nana irregular que va veure Euclid s’anomena NGC 6822 i és molt a prop, a només 1,6 milions d’anys llum de la Terra.

La nebulosa del Cap de Cavall

Euclid mostra una espectacular panoràmica i detallada vista de la nebulosa Cap de Cavall, també coneguda com a Barnard 33 i que és part de la constel·lació d’Orió. En la nova observació d’Euclid d’aquest jardí d’infants estel·lar, els científics esperen trobar molts planetes amb una massa similar a la de Júpiter, tènues i mai vistos, en la seva infantesa celestial, així com joves nans marrons i estels nounats.

Crèdits de totes les imatges: ESA/Euclid/Euclid Consortium/NASA. Processament d’imatge: J.-C. Cuillandre (CEA Paris-Saclay), G. Anselmi; CC BY-SA 3.0 IGO.

Nota de premsa preparada en col·laboració amb l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC).

• IEEC
• ICE-CSIC
• Vídeo Euclid
• Nota de premsa de l’ESA

Contactes

Sobre l'IEEC

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.

L’IEEC és una fundació del sector públic sense ànim de lucre, fundada el febrer de 1996. Està regit per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). L’IEEC és també un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).