Publiquen les primeres imatges de la que serà la pel·lícula més completa del cel nocturn

L’Observatori Rubin ha presentat les seves primeres imatges de l’univers en un acte retransmès a través del seu canal de Youtube. Aquestes instantànies, que són el que en astronomia s’anomena la primera llum d’un instrument, suposen l’inici d’un time-lapse que es completarà després de cartografiar el cel austral durant una dècada. Els resultats d’aquesta col·laboració internacional, en què participa l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) amb investigadors a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), permetran aprofundir en interrogants sobre la matèria fosca, catalogar el sistema solar o descobrir l’estructura i la història de la nostra galàxia.

Finançat conjuntament per la Fundació Nacional de Ciències dels EUA (NSF, per les seves sigles en anglès) i el Departament d’Energia dels EUA (DOE, per les seves sigles en anglès), l’observatori rep el seu nom en honor a la pionera astrònoma Vera Rubin, el treball de la qual va proporcionar la primera evidència sòlida de l’existència de matèria fosca. L’Observatori Rubin marca un estàndard nou per als cartografiats astronòmics amb un disseny de mirall innovador, una sensibilitat de càmera inigualable, una capacitat de gir ràpid i una potent infraestructura informàtica.

Situat a Xile, l’Observatori Rubin produirà la pel·lícula més completa del cel nocturn realitzada fins avui: el cartografiat es coneix com Legacy Survey of Space and Time (LSST) i escanejarà el cel austral al llarg de deu anys. Permetrà aprofundir en interrogants sobre característiques de l’energia i la matèria fosca, la formació de la Via Làctia, les propietats dels cossos petits del sistema solar i les trajectòries d’asteroides potencialment perillosos.

Equipat amb la càmera digital més gran construïda en el camp de l’astronomia, l’observatori cartografiarà el cel repetidament per a crear un time lapse ultrapanoràmic d’alta definició de l’univers. Els seus principals objectius són clars: comprendre l’energia i la matèria fosques, catalogar el sistema solar mitjançant l’observació de milions d’asteroides i estels, explorar el cel transitori i cartografiar la Via Làctia per descobrir l’estructura i la història de la nostra galàxia.

Milers de persones de més de 30 països han treballat en l’Observatori Vera C. Rubin. A Espanya, hi participa un consorci compost per l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), el Port d’Informació Científica (PIC), l’Institut de Física Teòrica (IFT-UAM/CSIC), el Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) i l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), amb un paper clau en el desenvolupament científic i tècnic del projecte.

Entre els molts experts que contribueixen a aquesta missió hi ha investigadors de l’IEEC a l’ICE-CSIC que han tingut un paper clau en el desenvolupament científic i tècnic de l’ambiciós projecte de l’Observatori Rubin. Particularment, aquests investigadors lideraran observacions amb el Gran Telescopi Canàries (GTC), telescopi de 10,4 metres de diàmetre situat a l’Observatori del Roque de los Muchachos a l’illa de La Palma, per al seguiment espectroscòpic d’objectes transitoris descoberts pel cartografiat LSST.

«Aquesta és la primera vegada que s’utilitza un telescopi d’una obertura tan gran, de més de vuit metres de diàmetre, dedicat completament a realitzar un escaneig del cel durant deu anys. A més de produir una pel·lícula dinàmica de tot el cel austral al llarg d’aquesta dècada, permetrà combinar totes les imatges per detectar els objectes més febles del món. Per a l’estudi de l’univers transitori, això significa comptar amb la màquina de descobriment de supernoves i altres explosions estel·lars més precisa i productiva, amb més de cent mil alertes de nous objectes cada nit», comenta Lluís Galbany, investigador de l’IEEC a l’ICE-CSIC.

«El cartografiat LSST permetrà descobrir la naturalesa de la matèria fosca i caracteritzar l’evolució de l’energia fosca. És una oportunitat extraordinària d’augmentar el nostre coneixement sobre la física fonamental associada als problemes més apressants de la Cosmologia», assenyala Juan García-Bellido, cosmòleg i investigador a l’IFT-UAM/CSIC.

«Veure les primeres imatges de l’LSST és increïblement emocionant i això és només el principi. Estem veient els primers fotogrames d’una pel·lícula de l’univers d’una dècada de durada, que canviarà la nostra manera d’estudiar el cosmos», afirma Jorge Carretero, científic de projectes de cosmologia i suport de dades del PIC.

L’equip del PIC, operat a través d’un acord de col·laboració entre el CIEMAT i l’IFAE, està implementant un Centre d’Accés a Dades Independent (IDAC, per les seves sigles en anglès) impulsat per CosmoHub, que ofereix a la comunitat científica un portal potent i fàcil d’usar per explorar i analitzar la gran quantitat de dades produïdes pel telescopi.

«L’Observatori Rubin marca un abans i un després en astronomia. Ja no dependrem de la sort per observar supernoves, detectar nous asteroides o variabilitat en la llum de les estrelles. La seva manera de mirar el cel ens permetrà rastrejar qualsevol canvi amb precisió i constància sense dependre de les casualitats», apunta Laura Toribio San Cipriano, investigadora al grup de cosmologia del CIEMAT.

Així mateix, diversos membres de les institucions espanyoles del consorci també ocupen llocs de responsabilitat en la Col·laboració Científica de l’Energia Fosca (DESC, per les seves sigles en anglès), una col·laboració científica internacional que realitzarà mesures d’alta precisió de paràmetres cosmològics fonamentals fent servir dades del cartografiat LSST. A més, lideren l’àrea de Computació i Simulacions del projecte.

Nota de premsa preparada en col·laboració amb l’Institut de Ciències de l’Espai.