Coneixeu MARE! Un projecte per optimitzar la gestió de l’aigua amb tecnologia satel·litària
L’Observació de la Terra és una eina clau en sectors com l’agrícola, oferint informació precisa per optimitzar processos i prendre decisions basades en dades reals.
El projecte MARE, desenvolupat per l’empresa isardSAT, ha desenvolupat una metodologia innovadora utilitzant dades de satèl·lit per tenir una visió integral de la sequera i la necessitat d’aigua dels cultius. L’àmbit d’actuació s’ha centrat en les comunitats regants d’Aigües Segarra-Garrigues i la Terra Alta, per tal d’optimitzar el reg agrícola i garantir una gestió eficient dels recursos hídrics.
Utilitzant observacions des del 2015 dels satèl·lits SMAP i Landsat, de la NASA, i nous algorismes desenvolupats per isardSAT, MARE ha generat mapes d’un nou índex de sequera i de les estimacions setmanals de contingut d’aigua en sòl agrícola.
Aquests mapes, amb una resolució innovadora de 100 metres, permeten anticipar la disponibilitat d’aigua per als cultius i analitzar l’estat hídric del sòl en relació amb la mitjana dels darrers 10 anys (per saber si és més sec o més humit), de forma setmanal. Aquesta informació és essencial per optimitzar al màxim l’ús de l’aigua i facilitar una presa de decisions basada en dades reals.
El projecte ha estat emmarcat dins del primer ‘Concurs d’Idees de Casos d’Ús d’Observació de la Terra per al Sector Privat’, coordinat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). La iniciativa s’emmarca dins l’Estratègia NewSpace de Catalunya, impulsada pel Govern de la Generalitat i desplegada en col·laboració amb l’IEEC, l’ICGC i la Fundació i2CAT.
Augment de la resolució gràcies al Menut
Un dels aspectes més destacats del projecte ha sigut la incorporació de dades del Menut, el segon nanosatèl·lit de la Generalitat de Catalunya, posat en òrbita en el marc de l’Estratègia NewSpace el gener de 2023. Les dades del Menut s’han integrat amb les del satèl·lit d’observació de la Terra Sentinel-3 —del programa Copernicus de la Unió Europea—, que proporciona mapes de temperatura superficial terrestre a una resolució d’1 km.
La combinació de les dades del Menut i de Sentinel-3, juntament amb l’ús de tècniques d’intel·ligència artificial, ha permès generar mapes de temperatura i humitat del sòl amb una resolució pionera de 5 metres (veure imatge inferior). Aquesta millora ofereix una visió precisa de l’estat hídric a escala de parcel·la, identificant les diferències d’humitat entre els camps i els camins que els envolten, per optimitzar la gestió dels recursos hídrics.
Projectes com MARE mostren la capacitat de les tecnologies NewSpace per obrir noves perspectives en el monitoratge i la gestió de la sequera, permetent als agricultors i responsables de la gestió hídrica adoptar solucions més eficients i sostenibles per fer front als reptes del canvi climàtic.
Explorador MARE
El projecte MARE permet consultar les dades setmanals de la sequera des de l’abril del 2015 fins al 2023:
Sobre l’IEEC
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.
L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat de recerca ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat de recerca CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) amb la unitat de recerca CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat de recerca ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).