El projecte VOLS rep 306 hores d’observació per estudiar el núvol Orió A

2021-12-16 11:00:00
The VOLS survey is granted 306 observing hours to study the cloud Orion A
L’estudi observarà la regió nord del complex molecular del núvol Orió A amb el telescopi ‘Very Large Array’.

L’equip internacional d’astrònoms està liderat per la investigadora de l’IEEC a l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) Gemma Busquet.

A l’estudi també hi participen altres investigadors de l’ICCUB i de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC).

Un equip internacional d'astrònoms liderat per la investigadora de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) Gemma Busquet ha rebut 306 hores d’observació pel projecte VOLS: The VLA Orion A Large Survey. L’estudi observarà la regió nord del complex molecular del núvol Orió A utilitzant el telescopi ‘Karl G. Jansky Very Large Array’ (VLA), un component del ‘National Radio Astronomy Observatory’ (NRAO) situat a Nou Mèxic (EUA). 

L’objectiu és elaborar un cens de població estel·lar, caracteritzar l'emissió de ràdio i quantificar les taxes de pèrdua i acreció de massa. El projecte compta amb la participació de 46 investigadors a tot el món, incloent-hi diversos membres de l’IEEC a l’ICCUB i a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC). 
 


D’esquerra a dreta: Gemma Busquet (ICCUB-IEEC), Josep Miquel Girart (ICE-CSIC, IEEC), Rosario López (ICCUB-IEEC), Robert Estalella (ICCUB-IEEC), Bo Huang (ICE-CSIC) i Chema Torrelles (ICE-CSIC, IEEC) / Crèdits: ICCUB

L'objectiu principal d'aquest mapatge és estudiar l'evolució dels objectes estel·lars joves (YSO, per les sigles en anglès) i les protoestrelles —les primeres fases de la vida d'una estrella— per determinar les propietats de les estrelles i els sistemes planetaris. 

Les primeres etapes de la formació d'estrelles i planetes impliquen un equilibri entre l'acreció (augment de massa de l'estrella a partir de material que rep des del disc estel·lar) i l'expulsió de material al col·lapse gravitacional. Aquest equilibri i la conseqüent evolució protoestel·lar resulten clau per determinar les propietats definitives de les estrelles i els sistemes planetaris.

En aquest context, tant la taxa d'acreció de massa com la taxa de pèrdua de massa són quantitats fonamentals, encara que incertes, en la formació estel·lar. L'equip proposa el programa VOLS per investigar com varien aquestes taxes amb l'evolució protoestel·lar i com depenen de les circumstàncies inicials —el medi circumdant— i la massa de l'estrella.

Per respondre aquestes preguntes, l'equip utilitzarà el telescopi VLA per observar la part nord del núvol molecular Orió A, que cobreix una àrea d'aproximadament 0,5 graus quadrats (deg2) —aproximadament quatre vegades la mida de la lluna al cel—. Orió A és el complex de formació d'estrelles més proper que conté una àmplia gamma d'entorns poblats per protoestrelles i objectes estel·lars joves amb masses i etapes evolutives diferents, de manera que suposa un banc de proves per a les teories de formació d'estrelles.

Les observacions se centraran en dues bandes de radiofreqüència. Aquest serà el primer estudi de ràdio que cobreix una regió àmplia d'Orió A amb una resolució superior als arcosegons, millorant la sensibilitat en un factor 20 en comparació amb estudis anteriors a gran escala a Orió.

Juntament amb els conjunts de dades obtingudes anteriorment, com Gaia DR3, VOLS proporcionarà la correlació definitiva entre les característiques de l'emissió de ràdio dels YSO i les seves propietats. Aquest projecte és crucial per a la propera generació d'interferòmetres centimètrics com Square Kilometer Array (SKA) o el ‘Next-generation Very Large Array’ (ngVLA), ja que proporcionarà una plantilla de ràdio d'objectes joves estel·lars i protoestrelles.

Nota de premsa feta en col·laboració amb les Oficines de Comunicació de l’ICCUB i l’ICE.

Enllaços

IEEC
ICCUB
ICE
Very Large Array (VLA)
 
Més informació

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.   

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) amb la unitat científica CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Contactes

Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya

Ana Montaner i Sònia Bagudanch
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat 

Investigador principal
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB)

Barcelona, Espanya
Gemma Busquet
Correu electrònic: busquet@ieec.cat, gbusquet@icc.ub.edu

Share This