S’enlaira amb èxit el primer nanosatèl·lit de la Generalitat, marcant una fita important de l’estratègia NewSpace de Catalunya

Es tracta del primer de diversos nanosatèl·lits que la Generalitat posarà en òrbita, i que proporcionarà serveis de connectivitat d’Internet de les Coses (IdC) i cobertura 5G a tot Catalunya, un dels objectius principals de l’Estratègia NewSpace.

Avui, 22 de març de 2021, el primer nanosatèl·lit de la Generalitat de Catalunya s’ha enlairat a les 7:07:12 h (CET), des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan. Aquest és el primer dels nanosatèl·lits que el Govern de la Generalitat posarà en òrbita en el marc de l’Estratègia NewSpace de Catalunya, una direcció estratègica que té com a objectius, de cara al 2025, generar desenvolupament industrial, multiplicant 2,5 vegades el panorama de l’empresa catalana, crear 1200 nous llocs de treball i facturar 280 milions d’euros.

El llançament, realitzat per l’empresa russa GK Launch Services, estava previst pel 20 de març, però va haver de ser posposat per motius tècnics. Avui, a bord d’un coet Soyuz 2, el satèl·lit ha assolit amb èxit la seva òrbita destí. A diferència dels grans satèl·lits geostacionaris, que es troben a quasi 36.000 quilòmetres d’alçada, aquest està situat en una òrbita baixa, a 550 km de la superfície del nostre planeta. Tindrà un període de calibració de 3 a 4 setmanes abans de començar a desplegar serveis de connectivitat global d’Internet de les Coses (IdC) i cobertura 5G. El satèl·lit operarà durant un període de 3 o 4 anys i, posteriorment, es forçarà la seva reentrada a l’atmosfera i conseqüent desintegració. 

Llegenda: Moment exacte del llançament del coet Soyuz 2 que ha transportat i posat en òrbita el nanosatèl·lit «Enxaneta».
Crèdits: GK Launch Services.

Batejat amb el nom d’«Enxaneta» pels infants de Catalunya, en el concurs organitzat pel programa infantil informatiu de TV3 «InfoK», el nanosatèl·lit ha estat desenvolupat per les empreses Sateliot i Open Cosmos a través d’un contracte licitat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

El nanosatèl·lit és un CubeSat de 3 unitats. Té una mida aproximada d’una capsa de sabates i pesa prop de 10 kg. Viatja a una velocitat d’uns 7 km per segon i donarà una volta completa a la Terra cada 90 minuts. En concret, passarà per sobre de Catalunya dues vegades al dia. La seva situació es pot seguir, en tot moment, aquí.

Totes les dades recollides per l’«Enxaneta» seran transmeses a la Ground Station (estació terrestre) de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), ubicat a Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, i gestionat per l’IEEC. 

Llegenda: Minuts previs i moment exacte del llançament del coet Soyuz 2, en directe, i recreació artística del mateix una vegada passats els primers segons de l’enlairament.
Crèdits: GK Launch Services.

«El satèl·lit recollirà dades de sensors ubicats arreu del territori català, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura amb les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals», explica el director de l’IEEC, Ignasi Ribas.

Les dades seran explotades inicialment pels departaments de la Generalitat, amb la voluntat, a posteriori, d’obrir-les a universitats, centres de recerca, centres tecnològics i empreses. Entre d’altres aplicacions, les dades permetran monitorar el cabal dels rius i les reserves d’aigua arreu del territori per millorar; el seguiment i protecció de la fauna salvatge; la recepció de dades meteorològiques d’estacions ubicades en llocs remots; el monitoratge de moviments del sòl per preveure desastres naturals i fer el seguiment de ramats i de conreus per detectar malalties i definir estratègies més eficients.

Llegenda: Imatge del nanosatèl·lit «Enxaneta», una vegada col·locat al dispensador pel personal de l’empresa Open Cosmos. 
Crèdits: Open Cosmos.

El llançament s’ha emès en directe al web ensposemenorbita.cat, que també ha acollit l’emissió en directe d’un esdeveniment organitzat per la Generalitat de Catalunya al museu científic CosmoCaixa. L'acte ha comptat amb la presència del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, acompanyat del director de l’IEEC, Ignasi Ribas, la investigadora del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i col·laboradora de l’IEEC, Mariona Bàdenas; l’enginyera de l’empresa GTD Systems i colíder de Women in Aerospace Europe, Mireia Colina, i l’investigador de l’IEEC i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Miquel Sureda.

El llançament d’aquest nanosatèl·lit demostra les excel·lents capacitats de la indústria i la recerca catalanes. Amb aquest primer satèl·lit, la Generalitat vol aprofitar el coneixement existent i ampliar encara més el paper de Catalunya en l’economia del nou espai, convertint-la en un hub d’innovació, lideratge i d’atracció de talent.

Llegenda: Imatge de la càrrega útil del coet Soyuz 2, amb el nanosatèl·lit «Enxaneta» acoblat (indicat amb cercle vermell). 
Crèdits: GK Launch Services.

Enllaços

– IEEC
– Estrategia NewSpace Strategy de Cataluña 
– Sateliot
– Open Cosmos
 
Més informació

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia.  Com a resultat de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.   

L’IEEC és una fundació privada sense ànim de lucre regida per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya i unes altres quatre institucions amb una unitat científica cadascuna, que en conjunt constitueixen el nucli de l’activitat d’I+D de l’IEEC: la Universitat de Barcelona (UB) amb la unitat científica ICCUB – Institut de Ciències del Cosmos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la unitat científica CERES – Centre d’Estudis i Recerca Espacials; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la unitat científica CTE – Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l’Espai; i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb la unitat científica ICE – Institut de Ciències de l’Espai. L’IEEC és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Imatge

MainImage.jpeg
Llegenda: El coet Soyuz 2 en el moment del llançament.
Crèdits: GK Launch Services.

Contactes

Oficina de Comunicació de l'IEEC
Barcelona, Espanya
Ana Montaner i Rosa Rodríguez
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat