Dos ajuts ERC Synergy Grant per aclarir la física nuclear del model solar i resoldre la tensió de Hubble
- Aldo Serenelli, director de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i membre de l’IEEC, colidera el projecte LUNANOVA per eliminar la incertesa present a la física nuclear del model solar
- Fred Courbin, investigador ICREA de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i també membre de l’IEEC, colidera l’equip del projecte RedH0T, que pretén resoldre la tensió de Hubble, un dels reptes de la cosmologia moderna
- Aquests ajuts, atorgats pel Consell Europeu de Recerca, distribuiran un finançament de 684 milions d’euros entre 66 grups internacionals de recerca

Avui s’han conegut els guanyadors de les ERC Synergy Grant, un ajut del Consell Europeu de Recerca que dona suport a equips formats entre dos i quatre investigadors per abordar recerques que necessiten una àmplia col·laboració en diferents disciplines. Dos projectes amb diversos investigadors de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) es beneficiaran d’aquests recursos.
D’una banda, l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) ha rebut una subvenció ERC Synergy per a un projecte que colidera juntament amb altres institucions europees i que busca revolucionar la comprensió actual del Sol. Dotat amb un pressupost de 14 milions d’euros, LUNANOVA eliminarà la incertesa present actualment a la física nuclear del model solar.
De l’altra, un equip internacional liderat per investigadors de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) ha rebut un altre ajut ERC Synergy per resoldre la tensió de Hubble, un dels reptes pendents de la cosmologia moderna i motiu de discrepància a l’hora de quantificar la velocitat d’expansió de l’univers. El projecte, anomenat RedH0T, rebrà un finançament de més de 12 milions d’euros.
En total, en aquesta convocatòria s’han reconegut 66 grups de recerca, que rebran un finançament de 684 milions d’euros.
LUNANOVA: Cap a un nou model del Sol
El projecte LUNANOVA està liderat per Daniel Bemmerer del Centre Helmholtz de Dresden-Rossendorf (HZDR; coordinador), Aldo Serenelli, director de l’ICE-CSIC i membre de l’IEEC, Alba Formicola de l’Institut Nacional de Física Nuclear d’Itàlia (INFN) i Gianluca Imbriani de la Universitat de Nàpols Federico II.
A l’interior del Sol, les reaccions nuclears fusionen hidrogen, l’element químic més lleuger, per formar heli, el segon més lleuger. Aquests processos de fusió i les seves implicacions es descriuen a l’anomenat model solar estàndard. Aquest model és la base per comprendre milers d’estrelles similars al Sol. En el cas del Sol, el model es pot validar mitjançant observacions de neutrins solars, ones sísmiques a la superfície solar i l’abundància d’elements a l’atmosfera solar.
Tot i això, hi ha un problema sorprenent: el model computacional del Sol és molt menys precís que aquestes observacions tan difícils. En sentit figurat, el model solar se sosté sobre el cap (les observacions), no sobre els peus (la teoria física). Una raó fonamental d’aquest problema rau en les incerteses de la física nuclear.
A partir del 2026, LUNANOVA es proposa resoldre aquest problema. Els quatre científics principals i els seus equips duran a terme experiments amb acceleradors a les profunditats del subsòl al Laboratori Nacional de Gran Sasso de l’Institut Nacional de Física Nuclear d’Itàlia; al laboratori Felsenkeller de Dresden i en altres laboratoris d’Alemanya i Itàlia. Estudiaran les reaccions de fusió solar. El grup interpretarà les seves dades primer en el context nuclear i, posteriorment, en el context solar i el context astrofísic, cosa que servirà de base per desenvolupar un model solar completament nou. Al llarg de sis anys, LUNANOVA eliminarà la incertesa present actualment a la física nuclear pel que fa al model solar.
«LUNANOVA arriba en el moment oportú. Plato, la missió M3 de l’ESA per a la recerca de planetes i la caracterització asterosísmica d’estrelles similars al Sol, es llançarà a finals de 2026, i gran part del seu programa científic principal se centra en estrelles lleugerament més massives que el Sol, on les reaccions nuclears que són el focus de LUNANOVA prenen més importància», afirma Serenelli.
RedH0T i el model cosmològic actual
Licia Verde, investigadora ICREA de l’ICCUB, és la coordinadora del projecte RedH0T, que també té com a investigadors principals Fred Courbin, investigador ICREA de l’IEEC a l’ICCUB; Julien Lesgourques, de la Universitat d’Aachen, i Adam Riess, de la Universitat Johns Hopkins, guanyador del Premi Nobel de Física el 2011, per demostrar que l’expansió de l’univers s’està accelerant. L’equip de l’ICCUB es completa amb Héctor Gil-Marín (ICCUB-IEEC) i Raúl Jiménez-Tellado (ICREA-ICCUB).
Malgrat l’espectacular èxit del model cosmològic estàndard durant les darreres dues dècades, observacions recents i mesures de distància amb una àmplia gama d’instruments cosmològics suggereixen fissures en aquest paradigma acceptat científicament. Han aparegut diferències en les mesures de quantitats (tensions) que el model cosmològic actual prediu com a iguals. La tensió més important té a veure amb el paràmetre de Hubble, que quantifica l’expansió de l’univers, uns 13 mil milions d’anys després del big-bang.
«RedH0T pretén respondre un dels desafiaments que té plantejada la cosmologia des de fa anys: la discrepància significativa existent entre les mesures de la constant de Hubble (H₀) es deu a errors observacionals o a limitacions del model cosmològic actual? Si la resposta és la segona explicació, estaríem davant d’un dels descobriments més significatius del segle XXI, amb implicacions profundes per a la física fonamental», afirma Verde. S’espera que RedH0T millori totes les mesures actuals de H₀ amb controls creuats i consistència interna i, d’aquesta manera, produir resultats robustos que puguin guiar els cosmòlegs a revisar el paradigma actual.
El projecte també destaca pel seu enfocament innovador, pioner en cosmologia. RedH0T incorpora el mètode de red-teaming, inspirat en el camp de la ciberseguretat. «En l’àmbit de la ciberseguretat i per testar l’eficàcia dels sistemes, hackers ètics porten a terme un ciberatac simulat i no destructiu. En el nostre cas, pretenem que cada metodologia per mesurar la constant de Hubble sigui analitzada per tres equips diferents, cosa que permetrà validar o qüestionar cada mètode amb màxima transparència i rigor, fomentant el consens científic», explica l’investigador principal Courbin.
Contactes
Oficina de Comunicació de l’IEEC
Castelldefels, Barcelona
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat
Autor Principal a l’IEEC
Aldo M. Serenelli
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC)
Correu electrònic: aldos@ieec.cat, aldos@ice.csic.es
Frédéric Courbin
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB)
Correu electrònic: courbin@ieec.cat, courbin@icc.ub.edu
Sobre l'IEEC
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.
L’IEEC és una fundació del sector públic sense ànim de lucre, fundada el febrer de 1996. Està regit per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). L’IEEC és també un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).