Arrakihs, la primera missió del Programa Científic de l’ESA liderada per Espanya, entra en la seva fase de desenvolupament de cara al seu llançament el 2030
- Després de la seva selecció el 2022, la missió ha completat amb èxit la fase de disseny preliminar i ha estat adoptada per l’Agència Espacial Europea
- Arrakihs capturarà la feble llum que emana dels halos de les galàxies properes i revelarà com es formen i evolucionen galàxies com la nostra
- L’IEEC participa tant en activitats científiques com d’instrumentació, amb investigadors a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC)
Arrakihs, la primera missió del Programa Científic de l’Agència Espacial Europea (ESA) que lidera Espanya a través del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU) i l’Agència Espacial Espanyola (AEE), ha confirmat avui l’inici de la seva fase de desenvolupament per al seu llançament previst per al 2030.
Arrakihs es converteix oficialment en la segona missió de classe F (per la inicial de Fast), F2, del Programa Científic de l’ESA, culminant un procés iniciat amb la seva selecció el 2022. Les missions Fast són una categoria del Programa Científic de l’ESA concebuda per desenvolupar-se en terminis més curts i amb costos més continguts que les grans missions de l’Agència, fet que permet respondre amb més agilitat als nous reptes científics.
«Amb Arrakihs, situem Espanya a la primera línia de l’exploració espacial europea», ha assegurat la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant. «És una missió que genera coneixement, enforteix el nostre teixit empresarial, atrau talent i projecta internacionalment les capacitats del nostre país», ha afegit la ministra.
L’equip investigador responsable d’Arrakihs està liderat per Rafael Guzmán, professor investigador de l’Institut de Física de Cantàbria (IFCA), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de Cantàbria (UC). L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), amb investigadors a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) també té una participació destacada en la missió, liderant l’instrument principal i contribuint a la part científica i el segment terrestre.
«És extremament emocionant haver confirmat que la missió seguirà endavant amb l’equip de l’IEEC/ICE-CSIC, amb el qual hem col·laborat en nombrosos projectes científics de cosmologia al llarg dels anys», explica Santiago Serrano (IEEC), líder adjunt del consorci Arrakihs i investigador principal de l’instrument. I afegeix: «A Arrakihs estem exercint un paper clau des del punt de vista científic, tecnològic i de lideratge, contribuint a haver arribat fins aquí i als reptes que queden per davant fins que la missió es faci realitat».
«Es tracta d’un gran èxit per al grup de l’IEEC/ICE-CSIC, que té un paper molt important en aquesta missió», concorda Pablo Fosalba, investigador principal del grup a l’ICE-CSIC i membre de l’IEEC. «Arrakihs proporcionarà informació clau per comprendre com es formen galàxies com la Via Làctia i sobre la naturalesa de la matèria fosca, un dels majors misteris de la cosmologia moderna i la física fonamental», ha explicat l’expert.
«Arrakihs és una missió d’arqueologia galàctica innovadora i única. En descobrir halos galàctics difícils d’observar, revelarà nous detalls sobre com es formen les galàxies i si la Via Làctia és un cas únic. El seu ràpid desenvolupament posa de manifest la flexibilitat i l’abast del Programa Científic de l’ESA», afirma la professora Carole Mundell, directora científica de l’ESA.
Revelant l’Univers més tènue
La missió va ser concebuda per respondre a una de les grans preguntes obertes de l’astrofísica moderna: com es formen i evolucionen les galàxies dins dels halos de matèria fosca. Per fer-ho, observarà amb una sensibilitat sense precedents els halos estel·lars difusos de baixa brillantor superficial que envolten galàxies com la Via Làctia.
Arrakihs (acrònim d’Analysis of Resolved Remnants of Accreted galaxies as a Key Instrument for Halo Surveys) obrirà una nova finestra sobre l’anomenat univers de baixa brillantor superficial (low surface brightness Universe), cosa que permetrà estudiar estructures que fins ara romanien pràcticament ocultes i aportarà noves claus sobre la matèria fosca, les fusions galàctiques i l’evolució de les galàxies.
Per exemple, mitjançant el mapatge de corrents estel·lars (restes de petites galàxies que van ser estripades per la gravetat), Arrakihs ens permetrà reconstruir la història de fusions galàctiques passades i oferir una estimació del nombre d’estrelles solitàries que van ser arrencades de les seves galàxies durant aquestes fusions.
En total, Arrakihs té previst investigar almenys 80 galàxies amb una massa similar a la de la Via Làctia. Es tracta d’un nombre prou gran com per obtenir estadístiques sobre com es forma una galàxia típica, la qual cosa ens permetrà comprendre com n’és d’única la nostra.
Per a la missió, l’empresa espanyola Satlantis ha dissenyat i desenvolupat una càmera binocular visible i infraroja que permetrà obtenir imatges de galàxies similars a la Via Làctia, arribant a una brillantor superficial entre 5 i 100 vegades més profunda que les millors imatges preses des d’observatoris terrestres.
La profunditat, resolució i gran camp de les imatges que proporcionarà Arrakihs suposaran una fita astronòmica i proporcionaran una informació clau sobre el coneixement de la matèria fosca a l’univers.
De concepte a missió
Des de la seva selecció per l’ESA el 2022, Arrakihs ha recorregut totes les etapes necessàries per convertir-se en una missió plenament consolidada dins del Programa Científic europeu. Durant aquest període, el consorci internacional ha completat el disseny preliminar del satèl·lit i dels seus instruments, ha desenvolupat noves simulacions cosmològiques i models galàctics, ha validat tecnologies clau i ha reforçat el potencial científic de la missió mitjançant observacions cada vegada més profundes de l’univers de baixa brillantor superficial.
La decisió d’adoptar la missió, mitjançant la qual l’ESA autoritza el pas de la fase de disseny a la fase de desenvolupament i construcció, ha estat aprovada pels Estats membres reunits en el Comitè del Programa Científic (SPC). Aquesta reunió s’ha celebrat entre ahir i avui a l’Institut d’Astrofísica de Canàries (Tenerife) sota la presidència de Cecilia Hernández, directora de Programes i Indústria de l’AEE.
Amb la seva adopció oficial com a missió F2, Arrakihs deixa enrere la fase de definició per entrar en l’etapa de desenvolupament i construcció. El llançament previst per al 2030 marcarà el començament d’una missió cridada a transformar el nostre coneixement sobre la formació de les galàxies i la naturalesa de la matèria fosca, alhora que consolidarà el lideratge científic, tecnològic i industrial d’Espanya en l’àmbit espacial europeu.
En el desenvolupament d’Arrakihs participa un consorci internacional, amb centres de recerca d’Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Bèlgica, Suècia, Àustria i els Estats Units. Les institucions espanyoles participants són: CEFCA, IFCA, CSIC, UC, ICE-CSIC, IEEC, IFAE, INTA, UCM, IDR / UPM, IAA, Satlantis, ISDEFE, LIDAX i PIC / CIEMAT.
Contactes
Oficina de Comunicació de l’IEEC
Castelldefels, Barcelona
Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat
Autor Principal a l’IEEC
Santiago Serrano
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC)
Correu electrònic: serrano@ieec.cat, serrano@ice.csic.es
Pablo Fosalba
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC)
Correu electrònic: fosalba@ieec.cat, fosalba@ice.csic.es
Sobre l'IEEC
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) promou i coordina la recerca i el desenvolupament tecnològic espacial a Catalunya en benefici de la societat. L’IEEC fomenta les col·laboracions tant a nivell local com mundial, i és un eficient agent de transferència de coneixement, innovació i tecnologia. Com a resultat de més de 25 anys de recerca d’alta qualitat, duta a terme en col·laboració amb les principals organitzacions internacionals, l’IEEC es troba entre els millors centres d’investigació internacionals centrats en àrees com: l’astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries i l’observació de la Terra. La divisió d’enginyeria de l’IEEC desenvolupa instrumentació per a projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència treballant amb organitzacions privades i públiques del sector aeroespacial així com altres sectors d’innovació.
L’IEEC és una fundació del sector públic sense ànim de lucre, fundada el febrer de 1996. Està regit per un Patronat compost per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). L’IEEC és també un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).