La XVII Reunió Científica de la SEA arrenca a Tarragona en plena expansió del nombre de professionals de l’astronomia

La XVII Reunió Científica de la Societat Espanyola d’Astronomia (SEA) es va inaugurar ahir al Palau de Congressos de Tarragona. Fins al 17 de juliol, acollirà més de 560 professionals de l’astronomia i és l’aparador perfecte per presentar els avenços científics i tecnològics en astronomia dels darrers anys, així com la participació espanyola en tots ells.

Aquesta cita biennal compta amb la col·laboració del teixit de recerca i universitari català, incloent-hi l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV).

La jornada inaugural va comptar, entre d’altres, amb la presència de Mínia Manteiga, presidenta de la SEA; Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona; José María Martell, vicepresident de Recerca Científica i Tècnica del CSIC, i Aldo Serenelli, director de l’ICE-CSIC, en representació dels professionals de l’astronomia catalana a universitats i centres de recerca.

Aquesta inauguració va discórrer pràcticament en paral·lel amb un altre acte de gran rellevància per a l’astronomia catalana i espanyola: la presentació del projecte del nou telescopi de 2,5 metres de l’Observatori del Montsec (OdM), infraestructura gestionada per l’IEEC i ubicada a Sant Esteve de la Sarga (Lleida). L’anunci va ser realitzat per la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Núria Montserrat, qui, un cop finalitzat l’acte a Sant Esteve de la Sarga es va traslladar a Tarragona per intervenir en la cloenda del programa de matí.

La reunió arriba en un moment d’expansió de l’astronomia a Espanya, on la xifra de professionals d’aquest àmbit ha augmentat un 80% en els darrers deu anys i ha superat per primera vegada els 1.400 contractes entre personal de plantilles fixes, investigadors i investigadores postdoctorals i predoctorals. 

Així ho reflecteix el 7è Informe de recursos humans en astronomia i astrofísica, que es va presentar en el marc de la Reunió Científica i que compta amb dades actualitzades de 46 universitats i centres de recerca espanyols. 

La tendència és positiva i reflecteix el pes de la investigació astronòmica a l’Estat espanyol, que ocupa la 7a posició mundial per la quantitat i qualitat de les seves publicacions científiques en astrofísica i astronomia, en un rànquing que encapçalen els Estats Units d’Amèrica i la Xina, seguits d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i França. 

L’informe comptabilitza un total de 1.404 professionals de l’astrofísica en actiu en universitats i centres de recerca espanyols. En concret, 589 són personal de plantilla (han augmentat un 15% en els darrers dos anys), 421 compten amb un contracte postdoctoral (un 14% més que en l’últim bienni) i 394 són contractes predoctorals d’investigadors i investigadores que estan realitzant la seva tesi doctoral (un 8% més que el 2024). 

En els dos darrers anys, el col·lectiu ha augmentat, de mitjana, un 13% tant a les universitats com als organismes públics d’investigació (OPI). Aquesta evolució posa de manifest, d’una banda, el creixent dinamisme de l’astrofísica com una disciplina científica en plena expansió i, de l’altra, l’elevada qualitat i competitivitat dels equips d’investigació espanyols. Aquest enfortiment se sustenta en l’excel·lència del professorat i del personal investigador, així com en la consolidació de programes de contractació impulsats per les comunitats autònomes, el govern central i la Unió Europea. 

Com a resultat d’aquesta evolució, Espanya compta actualment, de mitjana, amb tres professionals de l’astronomia per cada 100.000 habitants, la xifra més alta registrada fins ara i un indicador de l’excel·lent moment que travessa la investigació astronòmica al país. 

No obstant això, aquest creixement no es distribueix de manera homogènia en tot el territori nacional. Per comunitats autònomes, Madrid, Catalunya i Andalusia destaquen per registrar increments especialment significatius en el nombre de professionals de l’astronomia. En canvi, altres regions com les Canàries i la Comunitat Valenciana mostren actualment una tendència més estable, mantenint nivells d’activitat i personal similars als dels darrers anys. 

Aquesta evolució positiva del personal investigador contrasta amb la manca de consolidació d’altres llocs de treball tècnics d’alta qualitat. L’informe indica que al personal investigador s’hi afegeixen 570 persones de suport amb perfils especialitzats en informàtica, enginyeria, gestió o divulgació científica. És preocupant que aquest personal, en lloc d’augmentar, com a mínim, al mateix ritme que el de professionals de l’astronomia, descendeix significativament segons les estadístiques: 53% el 2022, 48% el 2024 i 41% el 2026. Aquesta tendència planteja una anàlisi preocupant sobre la capacitat del sistema d’I+D+i per mantenir una estructura equilibrada i eficient. La reducció del personal de suport pot comprometre l’optimització de les infraestructures científiques, disminuir la productivitat dels equips d’investigació i limitar la transferència de coneixement.